Bienvenido a .: // Hacked By Rakter \\ :.
  
  _LOGINCREATE   
:: menu

:: campanya





:: Ja tens la targeta?
En este momento no existe contenido para este bloque.

:: Sambori

:: La Botiga
Inici Botiga
samarretes
LLibres, Revistes i Materials

:: agenda
<
Noviembre 
>
dlldmdcdjdvdsdg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30

Ja hi som tots: neix el Sambori enmig d’un bon enrenou polític


Així vam arribar a les portes del segle XXI. El 1999 el lema de les Trobades va ser De Festa per la Llengua, mirant de reüll les eleccions del mes de juny. Per això, es va redactar un manifest per reclamar un compromís electoral per la llengua. Abans del 2000 vam tornar a créixer, ja érem 14 coordinadores i 14 trobades, i totes elles van homenatjar Vicent Andrés Estellés. Aquell any, doncs, va néixer altra trobada, però també vam iniciar el que ha esdevingut un dels nostres principals motius d’orgull: el premi literari Sambori. Si ja hem comentat que Josep Xaqués va estar al darrere del naixement de la Federació Escola Valenciana, també ho va estar en aquest cas. El Sambori es presentava el 15 de setembre de 1998 amb l’objectiu de promoure i difondre l’ús literari del valencià i incentivar la creativitat artística e imaginativa dels nostres escolars. El resultat: espectacular. El que va començar sent un premi de primària amb 8000 treballs presentats, ha acabat amb la participació, l’any 2004, de 45 000 estudiants des d’infantil a nivell universitari. Coneixeu algun premi literari juvenil amb aquest índex de participació?

El 1999 també van néixer a Alacant les primeres jornades de l’Institut Europeu d’Immersió, i que van obrir un llarg camí, que encara hui continua, basat en seminaris sobre educació bilingüe. La Federació Escola Valenciana sempre hi ha estat present en aquestes jornades, les últimes, celebrades a Barcelona el 15 i 16 d’octubre del 2004. Una de les màximes d’aquestes jornades fou l’evidència que per realitzar ensenyament en valencià calen, lògicament,   professors que sàpiguen el valencià. Sembla que Conselleria no va entendre alguna de les dues premisses del sil·logisme, i Escola Valenciana va haver de disfressar-se de jurista i recórrer en juliol, com tantes altres vegades, les oposicions de professors a primària per no exigir el perfil lingüístic. Si esteu atents als mitjans de comunicació a finals de mes de juliol descobrireu que cada any, al fons, hi ha uns senyors i senyores portadors d’una pancarta que resa: Sense Requisit Lingüístic No Hi Ha Qualitat. Fet que ens dóna una pista sobre el cas que ens han vingut fent. Però nosaltres, ja sabeu, som tossuts per necessitat. També vam fer mostra del nostre esma manifestant-nos un cop més per demanar rigor científic per a la formació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i recolzant les tesis de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana basades en les conegudes Normes de Castelló. Aquest cop si que vam tenir resposta, es van reduir les ajudes per fomentar el valencià en un 75%. Però, sota la convocatòria de la Plataforma per l’Ensenyament Públic Valencià, ens vam tornar a unir per denunciar la falta d’infrastructures, la disminució de beques, les exagerades concessions als centres privats i la falta d’ajudes a les línies en valencià. Molts coneixem aquesta època com la del barracó, en referència a les amables construccions que per eufemisme van passar a denominar-se aules prefabricades.

De cap ja al segle XXI, i després de comprovar que el efecte informàtic del 2000 no va ser tal, vam rebre amb grat el “guardó cultural” del PSPV a la nostra tasca i en concret a la de la coordinadora de la Ribera, i es que de tant en tant i entre tant bufetada, agrada un copet de complicitat a l’esquena. També va ser una entrada d’aire fresc saber que 150 000 persones van venir a la XV edició de les Trobades, que miraven al cel per dir­-li al recentment desaparegut Enric Valor i Vives: no oblidem la penyora que ens has deixat i cridem En Valencià Cap al futur. Amb orgull també recordem l’actuació de Lluís Llach a la Trobada d’Alcoi. Mentrestant, els vells problemes ressorgien en el nou curs escolar, i la Federació quan calia es desfeia de la camiseta festiva de la Trobada per tornar a disfressar-se de pancarta davant de la clarividència del aleshores Conseller d’Educació, Tarancón, que entenia la competència lingüística com a “una discriminació” al professorat però no pels alumnes de les línies en valencià, que es preguntaven: Com podem ser bilingües si no ho són els nostres professors?

L’any 2001 la nostra tasca va rebre altre reconeixent, el premi Vicent Ventura. La Universitat de València, la Jaume I de Castelló, CCOO, UGT, STE, la Unió de Llauradors i Ramaders i la Unió de Periodistes, reconeixien la feina feta en el camp cultural, educatiu i lingüístic. El moviment d’Escola Valenciana continuava creixent, ja érem 19 coordinadores comarcals organitzant 15 Trobades exigint el requisit lingüístics sota el lema: Ara i sempre en Valencià. El fill petit d’Escola Valenciana, el Sambori, també creixia a bon ritme: van participar el doble d’alumnes, 16 000, i 100 escoles més. Mentrestant,  el Consell continuava sense recolzar les Trobades, sense reunir-se amb nosaltres i sense fer cas de les nostres propostes. Per això, aquell mateix any vam arreplegar 50 000 signatures per demanar el requisit lingüístic a la funció pública.  Va ser l’any en que tots vàrem mirar amb solidaritat la ciutat de Nova York, després dels terribles atemptats de l’onze de setembre. Alguns, fins i tot, ja donaven senyals que per a ells aquesta lamentable data esdevindria un argument més per reforçar les seues curioses tesis, el conseller Tarancón ens va titllar de “Talibanes de la izquierda”. Com a mínim, hi ha qui ens va fer cas, PSPV, EU i Bloc van pactar exigir el requisit als 232 municipis on governaven. A ells es van unir també consistoris governats pel PP, com ara el d’Oliva i Ontinyent. Poc després, el 12 de juny, els dos partits majoritaris, sorpresos per la força social de moviment en defensa de la llengua que aquell any ja havia superat les 150 000 persones a les Trobades, signaven el famós pacte per la llengua, que va culminar amb la constitució d’un poti poti polític-lingüístic anomenat Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució amb molta visió retòrica i poca pràctica. Dies després de veure com Zaplana i Pla es donaven la ma en favor de la llengua, però Escola Valenciana es tornava a manifestar al Palau de Congressos, doncs quasi una quarta part dels docents accedien a la funció pública sense el requisit lingüístic. Nou curs, mateixos problemes: sense requisit i amb el “decreto de mínimos”, segons el qual la conselleria excloïa de l’ensenyament escriptors nascuts fora del País Valencià.

  

[ Volver que som? | Índice de las Secciones ]




.:// Hacked By By0s :.
.:// Hacked By By0s :.
.:// Hacked By By0s :. diseño web
Web site engine code is Copyright © 2003 by PHP-Nuke. All Rights Reserved. PHP-Nuke is Free Software released under the GNU/GPL license.
Página Generada en: 0.054 Segundos