Bienvenido a .: // Hacked By Rakter \\ :.
  
  _LOGINCREATE   
:: menu

:: campanya





:: Ja tens la targeta?
En este momento no existe contenido para este bloque.

:: Sambori

:: La Botiga
Inici Botiga
samarretes
LLibres, Revistes i Materials

:: agenda
<
Noviembre 
>
dlldmdcdjdvdsdg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30

(23 nov-04)

UN ANY MÉS DE LA LUEV: VALENCIÀ I SOLIDARITAT.

 

 

En les darreres setmanes, a més del conflicte lingüístic i del congrés del partit que ens governa, la societat valenciana escolta alguna cosa del nou Estatut. I dic escolta, perquè crec que poc podrà dir. Els polítics de torn sembla que ho tenen clar, alguns plantegen que no pensen tocar ni un punt ni una coma del seu articulat, i no tenen, ni tindran en compte, que el poble valencià ha evolucionat, no és el mateix que fa vint-i-cinc anys. La societat civil vol i ha de dir alguna cosa del que volem per al futur. No podem perdre de nou la història. Tenim que recuperar i avançar en la nostra memòria.

 

I parlant de memòria: ¿qui recorda que en aquesta setmana celebrem ja vint-i-un anys de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià? Molts actes l’any passat i enguany silenci. Perquè tanta cortina de fum en el nom. El problema real del valencià és sense dubtes, la seua perduda d’ús i de fidelitat, la manca de referents i de campanyes institucionals per reafirmar la nostra identitat, el nostre patrimoni més valuós. És per això que ens fa falta un Estatut més valencià, on es reconeguen els drets lingüístics i on pugam desenvolupar una llei bàsica en la potenciació de l’ensenyament i de l’ús de la nostra llengua pròpia.

 

I també un Estatut més solidari. Ja sabem que, cada vegada hi ha més presència dels nou vinguts a les nostres aules. La multiculturalitat representa tot un repte actual per a la nostra societat i per a les nostres escoles. La majoria de l’alumnat immigrant, arriba en degoteig, és el que s’anomena matricula viva perquè s’apunten fora dels terminis establerts. Les dades ho demostren: a l’actualitat superem els 50.000 xiquets i xiquetes d’altres països que s’escolaritzen en més d’un 80% en la xarxa pública. Hi ha centres amb més de 30 nacionalitats d’escolars pels seus corredors i patis. El País Valencià és la quarta comunitat en percentatges d’acollida i aproximadament de cada 100 alumnes matriculats al nostres centres, prop ja de 20 són nou vinguts.

 

Davant d’aquesta realitat s’obri tot un ventall de preguntes: hem superat la sorpresa inicial?, quina és la disponibilitat del professorat?, són necessaris canvis organitzatius i metodològics als centres?, què passa amb la matriculació?, quins recursos són necessaris?, tenim els materials adients?, on es troben els Plans d’Acollida de les escoles i dels ajuntaments?, disposem de mediadors culturals?,...Cal sense dubte, revisar i aprofundir els nostres plantejaments diaris de treball i aportar-hi nous elements front aquesta nova situació. Temps hi haurà de fer-ho, durant aquesta setmana al congrés internacional sobre llengua i immigració que la conselleria d’educació organitza a la ciutat de València. Però un altra vegada, Escola Valenciana no ha estat convidada i la seua comunicació no acceptada.

Des d’aquestes línies, nosaltres volem i pensem que a les nostres escoles caben les cultures minoritàries i les dominants. Cal transformar el currículum i tenir professorat preparat en competència multicultural, coneixements, habilitats i actituds multiculturals. S’ha d’evitar l’assimilació que pot conduir al separatisme i s’han de tenir actituds positives davant el fet multicultural. No s’ha de caure en el folklorisme, l’educació multicultural és per a tots i totes i no només per a l’alumnat de la cultura minoritària. Els nouvinguts i les seues famílies han de conèixer la nostra realitat cultural i lingüística. La projecció d’aquest coneixement ens ha d’ajudar a conéixer les diverses realitats dels immigrants. Actuar des de l’àmbit local per projectar-nos com a ciutadans mundials. Així doncs, es fa necessari que el valencià siga la llengua d’acollida, d’integració i de cohesió social que done resposta a les necessitats de la multiculturalitat. Són necessaris materials i iniciatives urgents per afrontar aquest repte.

Per concloure, i tornant al principi, menys conflicte lingüístic i aem per feina. La societat civil valenciana vol fer aportacions al seu nou Estatut. Volem fer valdre la LUEV. Som i volem continuar sent poble. Un poble amb una natura, amb una llengua, amb una cultura. Un poble solidari. Un poble que lluita per la pau Un poble que vol dir país. Un país que cal protegir, que cal redescobrir, que s’ha de recuperar i treballar dia a dia. L’autoestima i l’autorespecte és el basament fonamental per a identificar-se com a ciutadans i ciutadanes d’un territori, el nostre País Valencià, i com a ciutadans i ciutadanes del món.

 

 

 

Diego Gómez

President d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua.

dni 19881386-W

  

[ Volver Articles d'opinió | Índice de las Secciones ]




.:// Hacked By By0s :.
.:// Hacked By By0s :.
.:// Hacked By By0s :. diseño web
Web site engine code is Copyright © 2003 by PHP-Nuke. All Rights Reserved. PHP-Nuke is Free Software released under the GNU/GPL license.
Página Generada en: 0.053 Segundos