TERCER CONGRÉS DE L’ESCOLA VALENCIANA
 

TERCER CONGRÉS DE L’ESCOLA VALENCIANA

 RESOLUCIONS

             Les resolucions d’aquest III Congrés de l’Escola Valenciana són el resultat d’una sèrie de reflexions que, des de diferents àmbits del món de l’educació, s’estan fent de fa ja temps. El present Congrés, amb l’aportació dels ponents i dels congressistes, ens ha permés posar-les en comú: matisar, analitzar i enriquir els continguts de les esmentades reflexions, i formular compromisos i exigències que es contenen en aquestes resolucions.

 

El moviment cívic Escola Valenciana

             L’entitat “ESCOLA VALENCIANA, Federació d’Associacions per la llengua”, organitzadora del III Congrés, és un moviment cívic que va nàixer al voltant de les escoles en valencià, amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament i l’ús del valencià. Però per a Escola Valenciana, el valencià no és només una matèria objecte d’estudi o un mitjà per a aprendre. El valencià, en educació, és la llengua que ha de vehicular la renovació pedagògica i la transmissió d’un sistema de valors i uns continguts positius que eduquen en el coneixement de la realitat i en les capacitats creatives i transformadores. Això ens obliga a conéixer i analitzar continuadament la realitat social sempre canviant.

         Entre altres coses, tal com assenyalàvem en la conferència inaugural del nostre I Congrés, “Amb valencià i en valencià volem bastir un model educatiu vàlid per a tots els xiquets i xiquetes que ací viuen. Un model educatiu que prepare per a la convivència en un món pluricultural i plurilingüe”.

            Conéixer aquest món pluricultural i plurilingüe, esbrinar quines són les forces que incideixen en l’àmbit escolar, saber cap a on camina la societat mundial on vivim i decidir quin és el camí que nosaltres volem seguir com a ensenyants, o simplement com a participants d’un moviment cívic com Escola Valenciana, és l’objectiu del present Congrés. I aquest objectiu ens ha obligat a determinar-ne la temàtica: “L’escola valenciana en el món de la globalització”. I referent a aquesta adoptem les resolucions següents:

 

Pel que fa al món de la globalització i de les polítiques neoliberals

             Des de fa algun temps es manifesten de manera molt evident, tant en els àmbits econòmic i social, com en el polític, el cultural i el mediàtic, les conseqüències del procés globalitzador que porten a terme les forces econòmiques i polítiques que detenten el poder en la major part del món.

            També les veus dels afectats per les esmentades conseqüències, així com les d’aquells que qüestionen l’actual procés globalitzador, s’estan fent sentir amb força darrerament. Un dels exponents clars d’aquestes veus  es va fer present a Barcelona fa uns dies durant la cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea, i va mostrar la seua força en les multitudinàries manifestacions. Un altre dels exponents d’aquestes veus han sigut les diferents trobades de Porto Alegre.

            Escola Valenciana, des del fòrum que representa aquest III Congrés, manifesta el següent:

 

1. Refusem la globalització econòmica que anteposa els interessos del món del capital als dels ciutadans i ciutadanes i que, en conseqüència, crea una extraordinària desigualtat en la distribució de la riquesa i manté dues terceres parts dels habitants de la terra en la pobresa.

 2. Refusem la globalització que fa de la violència estructural i armada un element intrínsec al sistema i la utilitza com un mitjà per salvaguardar els privilegis d’uns pocs.

 3. Refusem la globalització que sotmet el món a les lleis del mercat, que converteix els serveis públics, les relacions humanes i la cultura en relacions comercials on tot es compra i es ven.

 4. Refusem la globalització que manipula la nostra identitat cultural i la dels altres pobles imposant els valors de les cultures econòmicament dominants. En aquest sentit animem els ensenyants a encarar la cultura global infantil i juvenil  des d’un sentit crític: des de la prevenció contra la manipulació de les tradicions i la perpetuació de valors reaccionaris.

 

Pel que fa als sistemes educatius

 L’educació és un dret irrenunciable de tots els ciutadans i ciutadanes del món i considerem inadmissible que encara més del 35 % de la població mundial –la major part dones- no en tinga accés. La situació de 125 milions d’infants que mai no han estat escolaritzats i els 150 milions que abandonen l’escola abans dels 10 anys reclamen amb urgència un canvi en les relacions entre pobles.

 1. Exigim un augment significatiu del pressupost que les administracions dediquen al desenvolupament dels països empobrits per a recolzar projectes educatius i, per tant, independents dels governs que els patrocinen, que no han de manipular-los ni esperar un resultat politicoeconòmic al seu gust, sinó que han de servir exclusivament per a la formació i el progrés de les persones i els pobles.

 2. Denunciem la mercantilització que s’està produint arreu en els sistemes educatius amb l’aplicació de polítiques neoliberals. Ens oposem a l’estratificació social que, des de l’educació, es pretén fer amb la finalitat de crear compartiments estancs en el món del treball que el nou ordre mundial imposa.

 3. Ens oposem als criteris de competitivitat que el govern espanyol, en nom d’una presumpta qualitat, aplica a la reforma educativa en marxa amb la finalitat de seleccionar persones útils per al món del mercat, amb la marginació o precarietat de la resta de persones.

 4. Denunciem el caràcter marginal i residual que les polítiques neoliberals atribueixen a l’escola pública. Així mateix, denunciem la política privatitzadora de l’ensenyament que porta a terme la Generalitat Valenciana.

 5. Reclamem per a l’escola pública -que ha de ser el referent del sistema educatiu valencià- una atenció prioritària, que permeta la seua total gratuïtat; que aculla al seu si la pluralitat existent en la societat i que, per tant, no siga confessional, sinó laica, pluralista i integradora.

 6. Proposem avançar cap a un model del currículum capaç de provocar implicació i compromís social.

 

Pel que fa a les noves tecnologies

 Entenem que les noves tecnologies, que han contribuït de manera decisiva a la globalització, comporten aspectes positius i negatius alhora, tot depenent de l’ús que se’n faça. En aquest sentit cal tenir en compte el paper importantíssim que Internet pot tenir en el procés globalitzador, així com també els perills de la utilització perversa de les xarxes d’informació quant a la vulneració del dret a la intimitat, l’augment de diferències entres països rics i pobres, i la marginació dels qui no en tenen accés. Escola Valenciana en reclama un ús racional, crític i creatiu.

 1. Considerem les noves tecnologies com una eina necessària en el món de l’educació i, en conseqüència, exigim de la Generalitat Valenciana:

  • Més inversions -i no precisament propagandístiques- en noves tecnologies als centres públics.
  • Inclusió de continguts de les noves tecnologies en el currículum.
  • Formació del professorat en l’ús funcional i pedagògic de les noves tecnologies.
  • Dotació als centres d’ensenyament de professionals capaços de rendibilitzar aquests recursos.

 

Pel que fa als mitjans de comunicació

 Considerem imprescindible reforçar el paper dels mitjans de comunicació públics, ja que són eines fonamentals de la democràcia informativa  i tenen cada vegada més una influència directa en el món educatiu.

 1. Denunciem la vinculació mediàtica de la major part dels mitjans de comunicació amb els poders de la globalització i, per tant, el sotmetiment als principis mercantilistes que els sustenten.

 2. Denunciem alhora el caràcter embrutidor de molts mitjans que han fet de la falta de rigor i objectivitat, del sensacionalisme i la trivialització de la vida  quotidiana el seu model.

 3. Animem els professionals dels mitjans de comunicació a desvincular-se de plantejaments com els abans esmentats, a no supeditar-se al  “tot s’hi val”, a no anteposar criteris com l’audiència i la rendibilitat econòmica als seus propis principis.

 4. Exigim l’elaboració i l’acompliment de codis deontològics que garantisquen la llibertat d’expressió de tots, el rigor i la qualitat informativa: que no potencien models per a la denigració de les persones i els col·lectius -encara que siga consentida-, la violència i el sexisme.

 5. Denunciem l’adopció, per part de la televisió pública valenciana, de formes i mitjans alienants i barroers, així com la utilització partidista i patrimonial que en fa el Govern Valencià.

 6. Exigim que Canal 9, com a televisió pública valenciana, acomplisca els objectius de potenciació i enriquiment de l’ús del valencià marcats en la seua Llei de Creació.

7. Denunciem la concessió partidista i discriminatòria de les subvencions a determinats mitjans de comunicació.

 8. Posem de manifest la urgència de crear –amb l’impuls institucional i les iniciatives empresarials necessàries- una indústria audiovisual valenciana que, sòlida i estable, potencie la identitat cultural pròpia en els diversos mitjans de comunicació social.

 

Pel que fa a la llengua com a mitjà de cohesió social

 Els processos globalitzadors tendeixen a excloure les identitats culturals i lingüístiques, que constitueixen un obstacle en el procés homogeneïtzador que convé als grups socials dominants, però les llengües són dipòsits mil·lenaris de coneixements i la diversitat lingüística mostra la riquesa en diversitat de cultures i de pensaments. En conseqüència:

 1. Refusem el concepte d’exclusió de les identitats que manté l’actual globalització. Nosaltres encarem la globalització des d’una perspectiva on la potenciació de la llengua i cultura pròpies són perfectament compatibles amb les actituds universalistes, els intercanvis a nivell mundial i la solidaritat.

 2. Pel que fa a la nostra llengua, exigim que s’apliquen polítiques lingüístiques efectives, amb l’adopció de mesures urgents afavoridores de l’increment de l’ús del valencià en tots els àmbits de relació. Continuem reclamant la modificació de la Llei de la Funció Pública Valenciana pel que fa a la competència lingüística en valencià. Aquesta mesura s’ha d’estendre a tots els serveis mantinguts amb fons públics.

 3. Considerem imprescindible que els representants polítics, sindicals i acadèmics, així com totes les persones amb responsabilitats públiques, utilitzen el valencià en les seues intervencions. Així mateix, veiem també necessari que es facen evidents les actituds de respecte i estima cap a la llengua. 

4. Demanem un suport institucional als estudis empírics que ens permeten un millor coneixement de la nostra realitat sociolingüística i que s’orienten a aconseguir la normalització lingüística.

5. Cal afavorir la representació social de la llengua. Per això exigim mesures efectives que faciliten els doblatges de tot tipus de producció audiovisual, la valencianització dels mitjans de comunicació i dels recursos informàtics, la traducció de llibres i  tots aquells factors que contribueixen al prestigi i a l’ús del valencià.

 6. Reclamem la creació de xarxes ludicoculturals dirigides a infants i joves, on el valencià siga el vehicle de comunicació primordial (teatre, jocs, cançons, trobades juvenils, etc.) i que constituïsquen referents cap a una societat educadora.

 7. Exigim, una vegada més, la planificació de l’oferta educativa en valencià que faça previsions a curt i mitjà termini perquè els programes d’ensenyament en valencià i d’immersió lingüística siguen generalitzats. Per tal de garantir la continuïtat d’aquests programes, des de l’educació infantil fins a la universitat, és imprescindible la catalogació lingüística bilingüe de tots els llocs de treball docents de secundària i batxillerat.

 8. Exigim que es doten els centres públics de recursos materials i humans que possibiliten la consolidació i la generalització dels programes multilingües. Aquests programes han de garantir el domini del valencià en tant que llengua pròpia del territori.

 9. Cal garantir per al valencià un model lingüístic respectuós amb les particularitats de les variants pròpies dels diferents territoris, sense que això implique una desatenció del model estàndard convergent de la llengua catalana.

 10. Exigim dels partits signants del Pacte per la Llengua, el seu acompliment.

 

Pel que fa a la cultura pròpia i a la multiculturalitat

            El conjunt de totes les cultures constitueix la riquesa de la cultura mundial.

            La incorporació a les nostres escoles de gran diversitat d’alumnat procedent d’altres cultures i l’actual concepte de multilingüisme ens porten a manifestar que:

 1. Entenem la diversitat cultural a les escoles del País Valencià com un element enriquidor de la convivència que afavoreix la pràctica d’actituds d’estima, respecte i solidaritat. 

2. El respecte a les diferents cultures -incloent-hi la nostra-, no implica l’acceptació d’aquells factors que puguen contenir aspectes que atempten contra la dignitat de la persona o contra els drets humans.

 3.  La  llengua és un instrument d’integració. Partint del reconeixement de les diferències i d’una valoració positiva de totes les llengües de l’alumnat, el valencià ha de ser, a l’escola, un dels principals elements de cohesió per als xiquets i les xiquetes immigrants.

 4.  Per a dur a terme una escolarització efectiva de l’alumnat immigrant cal que es cree el marc legal perquè tots els centres dissenyen un pla d’acollida que regule les mesures organitzatives i els recursos necessaris per facilitar a l’alumnat nouvingut la seua adaptació. 

5.  Reclamem a la Conselleria d’Educació un increment suficient dels recursos materials, humans i de formació del professorat per tal d’atendre la diversitat  creixent a les nostres aules, així com la promulgació d’una normativa que garantisca l’escolarització adequada de l’alumnat immigrant i que evite la formació de guetos en uns centres determinats.

 6. Com que l’acció de l’escola, per si sola, no és suficient per a assolir la integració respectuosa de la població immigrant, reclamem la implicació de les administracions –especialment les d’àmbit local- en la constitució de comissions per a l’acolliment, les quals hauran d’elaborar plans d’actuació local.

 7. Entre els recursos personals necessaris considerem molt important la figura dels mediadors culturals, que ha de ser el lligam efectiu entre les famílies i l’escola, facilitant-ne la col·laboració mútua.

 

La Federació Escola Valenciana incorpora a aquestes resolucions l’esperit de la Declaració del seminari sobre educació del fòrum social mundial de Porto Alegre, de la Carta de Porto Alegre de l’educació pública per a tots i totes, de la Declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural i del manifest del Comité d’Empresa de RTVV Per uns mitjans públics al servei dels ciutadans i de la democràcia.

 

Aquestes resolucions seran útils en la mesura que els participants d’aquest III Congrés siguen capaços de crear –presencialment o telemàticament- xarxes de comunicació, de reflexió i d’actuació entre el conjunt de les persones que, d’una manera o una altra, protagonitzen el sistema educatiu valencià.

Davant el procés inexorable de la globalització, la Federació Escola Valenciana decideix sumar-se a les veus que pregonen, pertot arreu, que un altre món és possible. 

 

 València, 30 de març de 2002





Este artículo proviene de .: // Hacked By Rakter \\ :.
http://www.fev.org

La dirección de esta noticia es:
http://www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=92