La societat civil usuària d'internet
 

La societat civil usuària d'internet

I) Consideracions cíviques prèvies.-

Fa ja uns anys -deuen ser uns cinc anys, perque ja existía LMD en espanyol- a l'IVAM, el seu director I.Ramonet va fer una conferència on explicava el concepte, encunyat a l'època, del pensament únic, fonament de la nova economia global, amb les seues característiques fonamentals.

Ve açò al cas perque recorde que, a part determinades constatacions de la nova realitat, una idea em va quedar ballant al cap d'aquella xerrada: era l’extrema dificultat que els petits grups de resistents -a lo Astèrix, deia ell- que tractaven de fer front a la que començava a denominar-se ja globalització neoliberal, trobaven per trencar l’aïllament i tractar de comunicar-se entre ells, per organitzar-se i fer front a l'enemic i, per contra, l’enorme mobilitat, ubiquitat i interconnexió que les noves tecnologies atorgaven als moviments financers.

 

Era evident que els perjudicats del pensament únic eren -som- la gran majoria de la població del món, però les possibilitats d'organitzar la resistència de manera coordinada semblaven mínimes.

I malgrat això, a Mèxic, a un lloc perdut de la Sierra Lacandona, ja feia algun temps que un guerriller atípic, havia mamprés amb els seus una lluita contra la nova estructura política mundial amb un nou llenguatge polític -i ètic- i estava utilitzant una ferramenta insòlita per a una guerrilla: les xarxes electròniques de comunicació, internet en definitiva.

 

Amb internet, molt desenvolupada ja aleshores als EUA i Canadà, però prou menys a Europa, aquell extrany guerriller encaputxat que disparava textos polítics amb formes poètiques en lloc de trets,  havia copsat la importància de la comunicació directa amb altres gents que arreu el món lluitaven, de manera inconnexa, contra el mateix enemic. I havia trobat la via per fer-ho en una de les eines amb les què Ramonet caracteritzava el funcionament de la nova estructura del capital financer mundial -les xarxes telemàtiques- amb totes les avantatges que sols l'enemic usufructuava de manera pràcticament exclusiva fins aleshores.

 

En efecte, eixa via de comunicació és instantània, senzilla d'utlitzar per a les persones ubicades al món més o menys desenvolupat i fa servir una infraestructura amplament estesa arreu del món: les línies telefòniques. A més a més, com a consequència de la seua estructura en xarxa sense cap de xarxa (consequència del seu origen militar, vetges-tú...), era dificilment censurable i, per això, es presentava com un mitjà ideal per difondre opinions de les que molt dificilment trobarien cabuda a la prensa habitual, ràdio o TV estàndar.

 

Des d'aquell moment, farà tan sols uns cinc anys com he dit, l'internet s'ha desenvolupat amplament i el seu ús s'ha convertit en pràctica quotidiana per a una enorme quantitat de ciutadans -sobretot els més joves- dels països desenvolupats i una eina de enorme interès i potencial de futur per al món dels negocis. I açí ve un dels problemes que afronta en l'actualitat un internet concebut com a espai de llibertat i de comunicació, front a la seua concepció "comercial": la invasió comercial de la xarxa els darrers dos o tres anys .

En aquest sentit, recordem que la nova llei espanyola que pretén regular l'ús d'internet (per la LSSI, rebatejada després amb un parell de lletres més "CE” però sense variar la seua esència) està concebuda, sobretot, com una eina per poder fer la xarxa doblement "segura":

- per una part, segura tècnicament, per afavorir el desenvolupament del comerç electrònic, molt llastrat per les abundants informacions sobre "forats" de seguretat als programes i per la proliferació dels "virus" informàtics (Per cert, un altre negoci, del qual no anem a parlar ara, però que cal no perdre de vista com ún dels més lucratius, i paradoxalment més "segurs", potser, a internet, en controlar simultàniament la “malaltia” i el “remei”).(LINUX)

- per altra part "segura" políticament, en tractar un cop més d'establir, amb l'excusa de l'anterior necessitat de negocis, una mena de mecanisme de control sobre els contiguts de les informacions que puguen col.locar-se a internet per grups "antisistema". En aquest sentit l'onada post 11 de setembre (del 2001, no del 1973 ni, més cassolà, el de la guerra dels segadors), no fa més que enfortir aquesta tendència que no és nova (Recordem que el Tribunal Suprem dels EUA , a compte de la pornografia infantil, ja havia rebutjat un intent semblant per part de l'administració Clinton -tan demòcrata ell... si el comparem amb el seu successor...).

 

Ací tenim, doncs, presentades esquemàticament, dos parells de definicions antitètiques de la xarxa:

1.-Espai de coneixement front a espai comercial

2.-Espai de llibertat informativa front a censura

 

Voldria apuntar també una fal.lacia sobre la xarxa que, darrerament, s'està estenent prou, es tracta de la "democràcia electrònica".

És evident que la possibilitat de consultar la ciutadania sobre temes concrets o que aquesta ciutadania es dirigisca als seus representants o a l'Administració fent-li saber les seues opinons o demandes, es pot afavorir enormement amb l'us de l'internet (del correu electrònic fonamentalment).

Aparentment, és molt atractiva i facilitadora de "participació" en els temes col.lectius aquesta possibilitat però, al meu parer, té enormes perills:

 - l'analfabetisme informàtic, massiu, de la ciutadania

- la dificultat per controlar, per part d'eixa ciutadania, el desenvolupament de la votació impedint manipulacions interessades dels administradors de les xarxes i les possibles interferències (oficials o extraoficials).

- la selecció, per via de la economia (no tothom té un ordinador i connexió a internet) que es faria encara durant anys dels votants,  almenys als països desenvolupats (no diguem ja als no desenvolupats).

- i, sobretot, l'aïllament del ciutadà dels seus conciutadans, de manera que la seua opinió estarà més influenciada per allò sentit als mitjans de comunicació massius que pel debat amb els seus próxims (família, companys de treball, veïns del barri, etc.), contribuint a la desestructuració social i a la “unificació de criteris” promoguda pels poders que controlen aquests mitjans de comunicació, en definitiva a la difusió del “pensament únic”. En definitiva, allò més oposat al que anomenem “democràcia participativa”, per oposició o, millor, com a complement de l’anomenada “democràcia representativa”.

 Això no vol dir que, en alguna situació puntual, es puga fer coses en aquest sentit, però no per decidir qüestions fonamentals per la col.lectivitat, camp en el què res pot substituir, em sembla, el debat públic, el dret a manifestar-se i la movilització cívica que implica, entre altres opcions, l’anar -o no- a votar quan calga.

   

2)Els antecedents

Els moviments anomenats antiglobalització no han nascut, com res al món, del no res.

Abans d'aquesta onada que des de Seattle sembla haber arribat a tots els racons del món, alguns grups específics lluitaven ja des de feia temps, contra algunes de les manifestacions més agresives d'aquesta nova forma de fer del capitalisme; m'estic referint, sobretot i entre altres, a l'ecologisme, al feminisme i a la defensa de la qualitat de vida per part de les asociacions de veïns, consumidors i moviments cívics específics (“salvem”, tren sí-ave no,...). Aquests moviments, amb data d'inici més antiga per al feminisme, que ja és més que centenari, més recent per a l'ecologisme, que va començar a tindre un recolçament social ampli a partir del maig del 68 -encara que l'anarquisme ja havia fet neixer grups "naturistes" i l'excursionisme a les nostres terres té unes arrels semblants- i molt més recent per als altres són, al nostre parer, els antecedents més clars d'aquesta nova línia política que, tractant d'anar a les causes últimes de les agressions denunciades adès per aquests grups, fa una crítica més "radical", en el sentit estricte de arribar a l'arrel del problema.

 En efecte, les transformacions sofertes pel capitalisme els darres 50 anys (de Bretton Woods fins ací) i, més acceleradament, amb la fi de la "guerra freda" amb la caiguda del "Mur", han fet que els problemes sectorials denunciats per aquests col.lectius i altres es manifesten amb tota claredat, arrabassant conquestes que les lluites populars dels darrers dos segles havien aconseguit als països més desenvolupats i amb sistemes més o menys democràtics, agredint el medi ambient amb enorme fúria en assimilar-ho tot a una mercaderia que es pot comprar i vendre (mercat de “contaminar” establert a Kioto).

 L'efecte depredador que la nova forma d'actuar del capitalisme, ajudat per l'utilització intensa de les noves tecnologies i l’extrema "financierització" de l'economia mundial (sols un 10 ó 20 per cent de l'economia mundial es dedica a la fabricació de productes tangibles o a la prestació de serveis, l'altre 80 ó 90 per cent de l'economía és pura economia especulativa)  junt a l'accelerat deteriorament del medi ambient provocat por una industrialització massiva i salvatge i una economia de "rapinya" ha dut a que, allò que tan sols s'albirava, pels grups anomenats abans, com a causa última de problemes (recordem que Lenin encara va definir el comunisme com a "socialisme+electricitat", en el sentit de compartir amb el capitalisme una certa idea del “progrés"), anara "donant la cara" cada cop més, confiat en la manca d'alternatives al sistema, un cop derrotat el món comunista i desacreditada la seua ideologia.

En efecte, l'anomenat "pensament únic" amb "slogans" com els del "Final de la història", marcaven un camí, amplament difós pels mitjans de comunicació convencional, sense aparent recanvi ideològic.

 3).Internet com a metàfora

En eixe context, els grups i persones que lluitaven aïllats -com s'ha dit adès- contra aquest estat de coses i que no es trobaven cómodes als  -ni representats pels- moviments històrics de defensa dels interessos populars (partits d'esquerra, sindicats socialistes, comunistes o anarquistes) varen descubrir, amb l'ajuda de gent com Marcos, les potencialitats de la xarxa, les potencialitats de l’internet, i això va ser així fins al punt que la pròpia estructura d'internet es pot dir que representa i modela, de manera molt aproximada, l'estructura dels grups que lluitem per una altra globalització diferent a l'actual i que nosaltres, ATTAC, quasi que preferim dir-li una nova internacionalització de la societat car ens sentim més "internacionalistes" que "antiglobalitzadors", malgrat les adherències històriques de la denominació “internacionalista”, que la poden fer, potser, un poc incómoda per alguns (no per mi).

 La pròpia forma de nèixer dels col.lectius d'ATTAC és una expressió d'aquest esperit de xarxa: un col.lectiu d'ATTAC es forma espotàniament, per asumpció dels principis de la declaració fundacional i dels manifests originals. A partir d'aquí pren contacte amb altres grups d'ATTAC del seu país o d'altre  i coordina amb aquells les seues actuacions via internet, fonamentalment pel correu electrònic i per la publicació d'una pàgina web on es reflecteixen les singularitats locals de cada ATTAC.

Una ullada a les pàgines web de grups d'ATTAC de països diversos, resulta tota una experiència: el grau de coincidència en els criteris generals és tan alt que sorprén, si tenim compte de l’espontaneïsme del seu naixement, de la manca d’un “Decàleg” en sentit estricte i del nivell de coordinació, realment molt "volàtil" en molts dels casos per causa de la pròpia forma en xarxa de l'organització. L'efecte de "capilaritat" de la xarxa es manifesta en aquest cas amb tota claredat i la seua característica de xarxa sense centre de xarxa, fonamental, reflectint exactament l’“estructura” (si es pot anomenar així) organitzativa del nostre moviment.

 

4. Els perills

Un recent document elaborat per membres d’ATTAC-Catalunya i encara en fase d’esborrany, sobre els dèficit democràtics de la UE, fa especial esment a la situació de la xarxa ací, a Europa.

A un dels seus apartats anomenat "Sociedad vigilada. El retroceso de nuestras libertades básicas.”,  apareixen els  següents paràgrafs:

“Una noticia aparecida en varias publicaciones regionales el 14 de enero ha suscitado vivas polémicas por atentar contra las libertades civiles. En ella, se afirmaba que la Guardia Civil y la Policía Nacional llevaban varias semanas rastreando los servidores de diversas páginas web de contrainformación , la noticia firmada por la agencia Colpisa, señala que la policía acusa a ocho sitios: Barcelona.Indymedia,); Observatorio Global), International Protest Action; Nodo50, Acción Internacional; Rebelión; Lahaine y Sin Dominio, de organizar protestas y actos violentos a través de Internet.

Las críticas del colectivo Lahaine apuntan al Ministerio del Interior por orquestar una campaña de espionaje y criminalización, sin que haya habido ninguna acusación judicial ni iniciativa legal alguna contra los movimientos que se expresan en esas páginas de internet, lo que supone un ataque a derechos fundamentales como son la libertad de expresión y el derecho a la intimidad.”

"Los EEUU han solicitado a la Unión Europea la revisión de su legislación sobre protección de datos, incluido el uso de Internet. Washigton quiere, bajo el pretexto de la lucha antiterrorista, que la U.E. permita incluso el control de las comunicados personales por la Red, como ha anunciado que hará en su país, extremo que vulneraría claramente el Convenio Europeo par la Protección de los Derechos Humanos.

Estos planes no son nuevos, desde hace tiempo organismos policiales estadounidenses y europeos han sentado las bases de un enorme sistema de escuchas, capaz de interceptar en toda Europa todos los teléfonos móviles, las comunicaciones de Internet, los faxes y los mensajes a buscapersonas. Este plan, bautizado como Enfopol 98, ha sido preparado en secreto como parte de la estrategia para desarrollar u sistema sofisticado de vigilancia cuyo objetivo es preservar a la sociedad del crimen, aún a costa de vulnerar sus derechos fundamentales. Enfopol 98 ha sufrido diversas modificaciones dadas las reacciones ciudadanas ante la filtración a la prensa de su contenido, especialmente cuando se difundió la existencia de la red de espionaje norteamericana, Echelon.

De ponerse en práctica, cada llamada telefónica, fija o móvil, cada fax, cada mensaje electrónico, todo contenido de las páginas de internet, se produzca donde se produzca y la efectúe quien la efectúe, quedará debidamente registrada, archivada y disponible por espacio de al menos siete años, en vez de los 30 días preceptivos que marca la ley actual.”

“El clima que se respiraba en el Consejo, y eso antes de los atentados del 11-S, era propicio a su aplicación. De hecho esta institución elaboró un informe en que se proponía a la Comisión Europea (y al Parlamento Europeo) que la Directiva que se halla sobre la mesa se debía modificar y que todas las actuales leyes de la Unión Europea concernientes a la protección de datos y la privacidad se tienen que  revisar. Le está instando a poner punto final a la obligación, según la legislación vigente en la UE en materia de comercio, de eliminar los datos, a poner fin al anonimato y a garantizar a las agencias de la ley y el orden la “oportunidad” de acceder a toda la información almacenada.”

"4.2.-.- La vulneración del derecho a la intimidad.

“A medida que las nuevas tecnologías avanzan, las fronteras de nuestra intimidad retroceden. En las sociedades modernas, esta ecuación será el precio a pagar para asegurar el crecimiento económico y la seguridad, según afirman ciertas autoridades. Pero cada vez son más numerosos los ciudadanos que se niegan a creerlo. Protejamos nuestra vida privada, dicen, antes de que nos despertemos en una “sociedad de vigilancia” de tecnología punta. No faltan métodos para resistir. Leyes, técnica, acciones militantes, multimedia, humor… todo está permitido para preservar nuestro jardín secreto y nuestra libertad”.

Con estas palabras iniciaba el Correo de la Unesco un monográfico dedicado al tema de las nuevas tecnologías y los peligros que su control suponen para el derecho a nuestra intimidad, uno de los derechos básicos que está siendo sistemáticamente vulnerado en Europa.”

“Amazon, la librería electrónica más grande del mundo, agobiada por sus pérdidas económicas, en septiembre de 2000 decidió alquilar a terceros las informaciones acumuladas sobre sus clientes, cosa que hasta entonces se había comprometido a no hacer. Una vez más, las ONG de Estados Unidos informaron a las autoridades.”

"Según la Agencia de Protección de Datos en España, sólo el 54 por ciento de las tiendas «on line» usa el cifrado, es decir, protege los datos del consumidor en su viaje por la Red mediante una fórmula matemática. Uno de cada cuatro internautas no compra en la Red porque tiene miedo a desvelar sus datos personales, según el estudio de marzo de 2001 presentado el director de dicha agencia, Fernández López.  El organismo nada más tiene constancia de la existencia de 70 bases de datos virtuales, cuando hay 27.000 tiendas «on line».”

"2.1.2. La situación en España.

España cuenta con una legislación de protección de datos, la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, la cual viene a adaptar al ordenamiento jurídico español lo establecido en la Directiva europea 95/46/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 24 de octubre de 1995.

El anteproyecto de la Ley de la Sociedad de la Información y Comercio Electrónico (LSSICE) incorpora la directiva europea de 1998,  que obligaba a los Estados Miembros de la U.E. a transponer la normativa comunitaria a las legislaciones nacionales antes del 17 de enero de 2002.

El Gobierno aprobó el día 7 de febrero este polémico anteproyecto, el cual ha sufrido diversas modificaciones...La LSSI pasará a trámite parlamentario para su aprobación definitiva, después de haber recibido el apoyo del Consejo General del Poder Judicial (salvo un voto en contra) y del Consejo del Estado. Está previsto que la Ley sea aprobada en verano.

Los aspectos que más alarma han causado en la comunidad internauta son, entre otros,   que la ley no sólo regule las transacciones económicas en la Red, sino la actividad de otros prestadores de servicios que no tienen finalidad lucrativa, por lo que quedaran bajo el control de esta ley las webs de información; la obligación de registrar la dirección o dominio, y que la Administración pueda cerrar un sitio de Internet cautelarmente, sin intervención judicial, si considera que comete delito. Este último aspecto ha sido desmentido por la ministra de Ciencia y Tecnología, Anna Birulés, quien asegura que la ley no afectará a la libertad de expresión en la Red. La realidad es que el propio Ministerio ha insistitido en este aspecto ante la avalancha de protestas por parte de las asociaciones de usuarios.

 Los partidos en la oposición PSOE e IU han criticado, asimismo, el anteproyecto por el excesivo intervencionismo del Gobierno, así como de ir más allá de la directiva europea, dado que la normativa española pretende regular las páginas web cuyos titulares no lleven actividades con ánimo de lucro.

De aplicarse la normativa constituiría el mayor ataque sufrido por Internet libre, poniendo en grave riesgo el desarrollo pleno de una Sociedad en Red basada en los principios democráticos. Convierte, a la información, sea cual sea su manifestación, en una mercancía; y pone en peligro el desarrollo de Internet en nuestro país, condenando a cierre a numerosas iniciativas sin suficientes recursos financieros para atender todos los requerimientos técnicos, administrativos y obligaciones que impone la ley. Finalmente, el cierre cautelar, por una autoridad competente, vulneraría el derecho a la libre expresión. "

Pensem que les citacions són prou explícites com per estalviar-nos qualsevol comentari addicional.

 5) Xarxa internacional d’ATTAC

 VEURE WEB (cinc idiomes,  contactes a 31països a nivell legal–incloent-hi Andorra, 24 webs nacionals i locals, havent-hi un total de 114 webmasters a la llista de webmasters d’ATTAC, informatiu setmanal via e-mail en cinc idiomes, llistes en plena reestructuració per àrees geogràfiques i assumptes (attac-continents -europa, américa, àfrica- globalattac, tasa tobin, OMC,...)

 6) Xarxa d’ATTAC del País Valencià

 Web

Sub-webs de nuclis locals

Correu electròmic del PV

Correu electrònic de les comisions

Correu electrònic dels nuclis locals

Llistes de correu: distribució, coordinadora, debats

Projecte d’implementar un xat per les reunions de la coordinadora del PV quan calga

  





Este artículo proviene de .: // Hacked By Rakter \\ :.
http://www.fev.org

La dirección de esta noticia es:
http://www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=90