Del III Congrés al Compromís pel Valencià

Del III Congrés al Compromís pel Valencià


L’acció d’Escola Valenciana s’ha caracteritzat per alternar les reivindicacions amb propostes constructives de profit social. Per això l’any 2002 vam organitzar el III Congrés d’Escola Valenciana, amb l’objectiu de reflexionar entorn l’escola valenciana en el món de la globalització.   En aquest congrés, on van acudir 500 persones, vam gaudir de les conferències d’Ignasi Ramonet, Arcadi Oliveres, Marta Maffei (dirigent sindical a l’Argentina), Maria Baldaqui (UA), Ernest Querol (Universitat Oberta de Catalunya) i Carme Junyent (UNESCO), entre molts altres. Un mes més tard començaven les Trobades, aquest cop augmentant el número de festes per la llengua a setze, el parlament del les quals clamava contra altra decisió del Consell, dies abans de la primera Trobada, de no acceptar el títol de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià. A finals del mes de juny Vicent Romans, després de molta feina i vuit anys al càrrec, va deixar el seu càrrec al professor de Carcaixent, Diego Gómez. Enmig de les protestes a la mal anomenada “ley de Calidad”, la nova junta directiva es va posar mans a la feina i el mes de novembre va nàixer una iniciativa per posar fre a l’alarmant descens en ús social del valencià i que encara hui continua: El Compromís pel Valencià. Aquest document conté 50 mesures i va ser signat des d’un primer moment per dotze entitats polítiques i socials: tots els partits polítics tret del PP i UV, els sindicats majoritaris, les Universitats Públiques Valencianes        i diferents entitats, com ara l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. A més, la campanya es va estendre a nivell municipal i vora 70 ajuntaments s’adheriren i centenars de centres educatius s’uniren al Compromís. El “pacte per la llengua” de PP i PSOE s’havia acabat sense cap tipus d’avenç, i començava altra campanya de consens, impulsada per la FEV, que donaria molt que parlar. Mentre les iniciatives d’Escola Valenciana continuaven consolidant-se, l’any 2002 van participar en el premi de literatura Sambori 35 000 alumnes, i per l’edició vinent es preparava la incorporació dels estudiant de batxillerat.         

L’any 2003 va començar amb les protestes, recolzades per Escola Valenciana, dels editors a l’AVL per postergar paraules catalanes. A més, i encara amb la ressaca torronera, vam iniciar una sèrie de contactes amb les universitat valencianes per signar un conveni de col·laboració per promocionar de forma conjunta la nostra llengua. Entre d’altres acords la universitat es comprometia a col·laborar en les Trobades, el Sambori i a investigar nous projectes educatius arrelats al nostre medi, el que demostrava el compromís que sovint ha mantingut la institució universitària amb la nostra tasca. La Universitat de València va ser la primera en adherir-se a aquesta col·laboració. Mentre, la comunitat escolar reafirmava que l’aplicació exclusiva de l’ensenyament en valencià  és l’única capaç d’aconseguir un bilingüisme real. Per això, Gandia i 60 localitats més defensaven l’ensenyament exclusiu en valencià, davant la recança de certs polítics que amb molta retòrica s’afanyaven en buscar pretextes en contra. Davant aquesta situació, els companys de la coordinadora de la Safor demostraven amb fets l’efectivitat de les línies en valencià.

Altra de les reivindicacions presents a les 50 mesures del Compromís pel Valencià, la d’un mitjans públics, de qualitat i en valencià, va començar a prendre forma. Escola Valenciana es va adherir a la Plataforma reivindicativa, que va organitzar una manifestació que va concloure a la plaça de la reina. Aquesta plataforma encara continua vigent, i Escola Valenciana hi participa activament.

El lema “Compromís pel Valencià” va ser el protagonista de les 17 Trobades, que van cridar també “No a la Guerra”.  De nou prop de 150 mil persones van assistir a la festa per la llengua, i de nou no vam rebre cap subvenció des de Conselleria, que preferien continuar defensant el “pacte per la llengua”, pacte que incloïa el retall d’hores lectives del valencià.  Ja sabíem aleshores, que si volíem més llengua calia, com es diu popularment, treure-nos les castanyes del foc, i per això vam començar a buscar més vies de finançament per dur a terme la nostra tasca. La targeta “Visa pel Valencià” va ser una d’elles, permetia destinar un 0.8% a la defensa del valencià. Hui ja hem arribat a les 600 targetes, però encara ens calen moltes més.

El 2003 va ser any d’eleccions autonòmiques, i revisant l’acció del Consell, vam publicar junt a moltes altres entitats un Manifest Cívic demanant un canvi de talant progressista.   Després de les eleccions, tot va quedar igual, majoria absoluta i certa repressió. Recordeu la denuncia contra el director d’un institut per no retirar una pancarta de rebuig a la guerra penjada per uns estudiants?





Este artículo proviene de .: // Hacked By Rakter \\ :.
http://www.fev.org

La dirección de esta noticia es:
http://www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=9