Juli Esteve, periodista valencià i promotor d'Info TV

Juli Esteve: “La televisió de qualitat no té falta de demanda, sinó d’oferta”

 

 

 

“Ja estic ací, la feina s’acumula, i després de l’entrevista he de marxar corrent cap a altra reunió”. Juli Esteve es disculpa així després d’uns minuts d’espera. El projecte de creació d’Info Tv que implica un munt de reunions, presentacions i entrevistes justifica l’atabalament del periodista valencià. Juli Esteve ha treballat en diferents mitjans audiovisuals, com a subdirector d’informatius en Canal 9 i com a corresponsal de Tv3 entre d’altres tasques, i ara després de certificar que la societat valenciana “necessita i demana” altre tipus de televisió s’ha llençat de cap per fer realitat Info Tv, un mitjà que explica que serà “plural, democràtic, amb personalitat, de qualitat i en valencià”

 

 

  

- Tenint en comte l’actualitat: Info tv serà una televisió en valencià, català, en valencià-català o català-valencià? Ho teniu clar?

 

 Aquesta pregunta és irrellevant. Nosaltres no qüestionem la unitat de la llengua, utilitzem la derivant que rep el nom de valencià. Jo persnalment sóc partidari de la doble denominació de la llengua, dir-li valencià ací i valencià català a la resta del nostre territori. I utilitzar un valencià normatiu i acadèmic. Acadèmic en el doble sentit, el de l’acadèmia i el de la universitat. El que està clar és que Info TV serà una televisió que utilitzarà la nostra llengua al 100%, per voluntat nostra però també perquè pensem que l’audiència que busquem ho demana

 

 

- Quin diagnostic fa dels mitjans de comunicació valencians?

 

Crec que a més de l’idioma, on hi ha una mancança de valencià molt gran, existeixen moltes altres mancances. A nivell de premsa hi ha una relativa pluralitat. En tant a la ràdio aquesta pluralitat es redueix, i a l telvisió directament no existeix. Trobem que hi ha un dèficit important de pluralitat, democràcia, personalitat, modernitat, qualitat, i com deiem de valencià.

 

- Per això neix Info TV?

 

 Info tv serà un canal democràtic, plural, amb personalitat, modern, amb qualitat i en valencià

 

- Sereu doncs una mena de Canal 9 sense vicis i amb desconexions comarcals?

 

Nosaltres no volem comparar-nos amb Canal 9. Som un projecte nou, que neix perquè hem detectat unes mancances, hem dissenyat un projecte empresarial que a més volem que es caractreitze pels cinc valors esmentats. Però reitere que és un projecte empresarial, hi ha un mercat potencial, doncs és una fabada pensar que els projectes empresarials es fan d’acord amb les teues preferències, es fan molt mirant per la qüestió económica.

 

- Però voleu que hi hagen uns valors presents. Fins on una televisió privada pot fugir de la lógica comercial? Podem ser, per exemple, plurals en un negoci?

 

No pot fugir. No podem fer un sol pas sense tenir en compte la lógica comercial. Però és que estem convençuts que hi ha mercat i no poc per a un projecte d’aquestes característiques. Hem vist el mercat, i després d’analitzar-lo, hem conclós que hi ha un forat de mercat, que casualment coincideix amb la televisió que volem fer. No fariem altre tipus de televisió per guanyar diners ni tampoc fariem aquest tipus de televisió sinó sapiguerem que hi ha una viabilitat económica. I tenim dades del País Valencià. Un exemple és que a Catalunya la televisió de qualitat té dades de fins el 40-50 % d’audiència. No és possible que ací al País Valencià hi haja tan sols el 10% que mire continguts de qualitat, la televisió de qualitat no té falta de demanda, sinó d’oferta.

 

I on es situa aquest equilibri entre qualitat – audiència – beneficis?

 

Si parlem de televisió pública l’audiència és sacrificable. Si depenguera de mi sacrificaria en aquest cas l’audiència en benefici dels drets professionals, dels  dels espectadors, del menors. Aquesta és la funció de la televisió pública.

En tant la televisió privada necessàriament ha de mirar l’aspecte econòmic. I una televisió de diferent naturalesa com Info tv, amb capital privat de les empreses i públic dels ajuntaments, necessàriament ha d’intentar convinar aquests factors. Nosaltres volem donar un servei públic pequè pensem que el nostre mercat té clara aquesta visió.

 

 

- Parla de ser forts. La tendènia actual és a la concentració empresarial, cada vegada més empreses de comunicació formen part del mateix grup. Tindrà Info tv la suficient solidesa per evitar ser absorvit?

 

Hi ha altra característica per donar viabilitat empresarial i que és bàsica hui en dia: l’especialització. Si algun d’aquests grans grups es compromet a fer una televisió en valencià, de continguts valencians adreçant-se a la gent d’ací. Nosaltres ens retirem. El que passa és que no estan dispossats a fer-ho. Els projectes dels que parles són en castellà, adreçats a nivell espanyol i amb discretes desconnexions territorials. Nosaltres ens especialitzarem en entrevistes d’ací, reportatges d’ací, música d’ací...Qui ho fa això?

 

 

- La tele-escombreia es manté perquè així ho demana l’audiència? És a dir, l’audiència mana o mana el programandors?

 

Crec que indubtablement es creen de forma intencionada necessitats en l’audiència. L’audiència veu el que li ensenyem a demanar. En temps de dictadura tenies uns continguts fixes en temps de màxima audiència i la gent ho mirava. Cal ser innovador però no pots perdre de vista tampoc la manera en que està acostuma a veure televisió. Consisteix en tractar al públic com a persones adultes i tractar-los respecte a la seua intel·ligència. El típic acudit de gangosos jo no dic que no faça riure, però nosaltres aspirem a dirigir-nos a altre tipus de públic que necessita alguna cosa més intel·ligent que aquest tipus d’humor. Tampoc volem ser elitistes, però busquem aquell públic que vol altre tipus de televisió.

 

- El projecte teóric el teniu clar. I l’ampliació de capital, Com funciona? 

 

Podriem dir que en aquests moments, sobre el paper l’ampliació estaria coberta. És a dir, que amb el que tenim i amb la paraula d’aquells que ens han dit que col·laboraran tindrien la inversió necessària.. Per a que tot això funcione, això sí, falta que aquella gent que ja ens ha assegurat que invertirà materialitze aquesta acció. D’aquesta forma arribarem als 800.000 € previstos dins el plaç previst, que és a final de febrer. I volem les començar les emissions el proper  9 d’octubre.

 

- A nivell econòmic doncs aneu funcionant. I a nivell polític espereu entrebancs?

 

Nosaltres hem inciat un projecte professional plural i democràtic, on hem cridat a la porta de tots els partits polítics i entitats, perquè necessitem la complicitat de tots, tant del govern com de l’oposició.

 

 

- Vostè va ser subdirector d’informatius de Canal 9 quant Joan Lerma era el president de la Generalitat. Sempre ha existit un partidisme marcat a les televisions públiques?

 

A l’actualitat hi ha partidisme a Canal 9. Crec que els models de comportament que han aplicat els dos grans partits que han dirigit les televisions públiques en el nostre territori són radicalment diferents. El PSPV encara que vulguera no pot sotmetre a l’espectador i als treballadors a les pràctiques de censura i manipulació a les que ha arribat el PP en els darrers anys. I de fet jo sempre diré que quan vam estar als informatius de canal 9 jo no vaig rebre mai ni una sola consigna més enllà de la necessitat de ser equilibrat i ponderat amb tots, el govern i l’oposició. Recorde que tractavem sense problemes temes que podien afectar greument els interessos electorals del partit socialista, des de Roldans a Lazas Zabalas...

 

 

- Es demanarà el requisit als professionals d’Info TV?

 

Ho tenim clar, serem molt exigents. No treballarà en la nostra empresa cap persona que havent de donar la cara no tinga un nivell de valencià perfecte. No ens val el valencià tituvetjant del castellanoparlant que amb molt de mèrit ha aprés el valencià i encara fa les vocals tancades quan no toca. I a més serem exigents en el llibre d’estil, no volem per exemple a les locucions que s’apitxe.  

 

- Existeix un estàndard consolidat valencià?

 

Jo crec que els informatius de Canal 9 han consolidat un estàndard prou aceptable, tot i que falta lèxic. Nosaltres li afegirem a eixe estàndar l’exigència de la pronunciació d’acord amb el que és el valencià general, el que es parla en tot el territori valencià  tret de l’extrem nord, de l’extrem sud i de l’Horta de València. Volem fer bé els enllaços fònics, el que distingeic la v de la b, el que distingeix les j i les g de les tx i tj... No és impossible, jo per exemple apitxava i no sonoritzava les s, i pensava que era impossible, però al final és fàcil.





Este artículo proviene de .: // Hacked By Rakter \\ :.
http://www.fev.org

La dirección de esta noticia es:
http://www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=87