Una llengua, 100 Trobades

Una llengua, 100 Trobades


Tampoc, és clar, vam veure un cèntim per a les Trobades, que complien 10 anys homenatjant Enric Valor. El 1997 també va ser l’any que reunirem, un cop més, tots els partits polítics per analitzar l’escola valenciana i el futur immediat. Aquest any també va nàixer, a Calp, l’Agenda d’Escola Valenciana,  íntegrament en valencià i personalitzada per a les escoles de cada comarca. Hui en dia centenars d’escoles treballen amb aquesta eina de normalització i educació. La nostra tasca tenia ja un fort reconeixement social, i diverses associacions, com ara el Socarrats de Vila-Real, reconeixien el nostre camí. Un camí que ja havia arribat, el 1998, a les 100 Trobades, i així ho reflexava el crit de les XI edició d’aquesta festa: Una llengua, 100 Trobades. Aquest lema va presentar també el text amb 100 propostes per a la promoció social del valencià, dividides en el camp educatiu, polític, social i mitjans de comunicació. Es tractava de la consolidació d’un fet que hui en dia està molt clar: la Federació Escola Valenciana va més enllà del món de l’ensenyament, som defensors de la nostra llengua i de la cultura del nostre poble en tots els àmbits socials. I així ho vam fer saber, per exemple, als directius de RTVV, ens que va començar a sofrir una forta degradació lingüística i de qualitat. Un camí que encara hui sembla no tenir fi. A més de consolidar noves propostes, la nostra carta de presentació, les trobades, assolien xifres record, el 29 de març de 1998 vam reunir a la Trobada de Torrent, la primera de les 13 que organitzarem aquell any, més de 35 000 persones i 140 escoles tot i la pluja, segons els mitjans de comunicació.  Però aquell any, a més, ens vam “atrevir” a rodejar el Palau de la Generalitat amb una senyera formada per 40. 000 mariscalets, cadascun dels quals duia una signatura reclamant major ús del valencià. Hi van ser presents també tots els partits polítics de l’esquerra valenciana, que temps després també ens van fer costat quan denunciarem aquella proposició no de llei redactada pel PP i UV segons la qual es “vigilaria” si els professors es referien al valencià com a “variant del català” o utilitzen l’expressió “País Valencià”. La Generalitat semblava aleshores emular la caixa de bruixes nord-americana substituint el terme comunista per catalanista. 





Este artículo proviene de .: // Hacked By Rakter \\ :.
http://www.fev.org

La dirección de esta noticia es:
http://www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=7