Gràcia Jiménez Tirado, De les Cròniques marcianes al requisit lingüístic

"Si vosté em pregunta si crec en l’esperit de les coses usades, li diré que sí. Aquí estan totes eixes coses que van ser útils algun dia per a alguna finalitat. Mai no podrem utilitzar-les sense sentir-nos incòmodes. I eixes muntanyes, per exemple, tenen noms... Mai ens resultaran familiars; les batejarem de nou, però els seus veritables noms són els antics. La gent que va vore canviar estes muntanyes les coneixia pels seus antics noms. Els noms amb què batejarem les muntanyes i els canals relliscaran lluny d’ells com aigua sobre el llom d’un ànec. Per molt que ens acostem a Mart, mai no l’assolirem. I ens posarem furiosos, i sap vosté què farem llavors? El destruirem, li arrencarem la pell i el transformarem a la nostra imatge i semblança".

Ray Bradbury posava en boca del capità Spender aquestes paraules l’any 1947 a les Cròniques marcianes. És difícil millorar el diagnòstic. Va ser així com, sense eixir de la Terra i guiats pels déus del creixement econòmic, cada poble es va ocupar de destruir el seu propi Mart. El desenrotllisme frenètic es va instal·lar al món que es recuperava de la gran guerra mundial. I amb diferents ritmes, els noms de les muntanyes, de les coses usades, de les coses considerades antigues, van anar sent canviats...

Però, com els marcians de les Cròniques..., també alguns pobles vam aprendre a ocultar-nos de la mirada assoladora dels altres capitans. Han passat anys, molts anys, massa anys..., i la destrucció dels noms, de les coses, ha avançat implacable. Com implacable és el cinisme d’aquells que s’apropien dels nostres noms, mentre edifiquen urbanitzacions en hills, camps de golf for holidays en els últims paratges de noms mítics de debò -com el Savinar, El Fondó...- i que, després de dinamitar els budes, com els talibans!, quan algú alça la veu per recordar els vells noms l’acusen de fonamentalista.

Alguns valencians, però, som tossuts. Malgrat tot, ens entestem a amar esta terra i a parlar aquesta vella llengua que, recollint les paraules dels ibers, grecs, romans, àrabs..., va donar els noms a les coses travessant el temps respectuosament. Ara tenim lleis escrites que diuen que s’ha de protegir el patrimoni lingüístic dels pobles. Fins i tot diuen que la llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni (Constitució espanyola, article 46). Però no està escrit què és atemptar contra el patrimoni cultural. El sentit comú ens diu que furtar els noms és un atemptat. El sentit comú ens diu que entorpir el trasllat dels noms a les següents generacions és un atemptat. El sentit comú ens diu que cal conéixer els noms per a ensenyar-los. Els sentit comú ens diu que la nostra cultura està en les nostres mans.

El sentit comú és el menys comú dels sentits. Per això els nostres governants (que representen democràticament una gran majoria de valencians, no ho oblidem) encara han d’escoltar moltes veus senzilles demanant una cosa tan ximple com que els treballadors públics (aquells que treballen per a tots) han de poder comprendre i han de saber transmetre els noms de les nostres coses.

Per això des d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua volem encetar un nou mil·leni respectuós amb nosaltres mateixos i amb tots, al voltant d’allò que ens fa ser el que encara som. Com poder sentir-nos lliures si no podem ser entesos per aquells que estan al servei de la societat? Com podem sentir-nos satisfets amb el nostre destí si no podem conservar els noms de les coses? No només és una qüestió de drets, és també una qüestió de sentit comú. Els funcionaris valencians, docents i d’altres serveis, com a individus tenen tota la llibertat que em desitge per a mi i els meus per a expressar-se en la llengua que desitgen. Però com a funcionaris públics hauran de ser competents també en l’altra llengua oficial. Per respecte a tots, per professionalitat, per dignitat col·lectiva, per sentit democràtic, per sentit comú.

Gràcia Jiménez Tirado

Presidenta de La Cívica,

Associació per la Normalització

del Valencià a la Comarca l’Alacantí





Este artículo proviene de .: // Hacked By Rakter \\ :.
http://www.fev.org

La dirección de esta noticia es:
http://www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=2