Gràcia Jiménez i Tirado, DRET A EXPRESSAR-SE

Alguns alcaldes del PP han pretés reobrir la guerra lingüística, en una actitud certament irresponsable, en ignorar pressupòsits democràtics que atanyen a la cohesió i convivència pacífica de tota una societat.

   En una comunitat on coexisteixen dues llengües, en teoria deuria de donar-se un tractament igualitari i equitatiu per tal que no hi haguera discriminacions. Ací s’ha assentat el principi d’obligatorietat d’una llengua (castellà) per a tots, però solament el dret a usar-la (no obligatorietat) per al valencià, en un plànol de no igual correspondència que ja deixa de partida en situació de privilegi a un dels dos grups lingüístics.
    No obstant això, en pos de la convivència democràtica, el grup lingüístic en manifesta desigualtat (el valenciano-parlant) se suma al carro democràtic i espera el desenrotllament d’eixe “dret” a expressar-se en la seua llengua. És, per tant, l’Administració la qui ha assumit el compromís, delegat per la societat en el pacte constitucional, de garantir i desenvolupar el dret a expressar-se en valencià. És, per tant, l’Administració qui “de facto” esdevé o ha d’esdevindre capacitada a entendre i a entendre’s en les dues llengües oficials perquè en cas contari  estaria negant el dret que ella mateixa ha atorgat (dret a expressar-se en valencià). I difícilment un dret transcendeix els límits de la pura formalitat, de la simple teoria o abstracció (és a dir, paper mullat), si no s’implementen els mitjans necessaris per a poder portar-lo a cap. Difícilment un ciutadà podrà exercir el seu dret a expressar-se en la llengua (oficial) que desitge si al darrere de la finestreta algú li profereix “no entiendo”, o en el col·legi el mestre s’excusa amb un “no entiendo”.
    El desenrotllament democràtic del dret a expressar-se en les dues llengües territorials s’anomena REQUISIT LINGÜÍSTIC. Tot el contrari es deixar en la indefensió el grup lingüístic en manifesta desigualtat, és a dir el valenciano-parlant, el qual havia acceptat prèviament el dictamen d’obligatorietat per al castellà i el dret (no formal, sinò real) a expressar-se en valencià.
 

Alacant, 24 de maig de 2002-05-24

Gràcia Jiménez i Tirado

Presidenta de l’ACNV

  
                                                                                                               




Este artículo proviene de .: // Hacked By Rakter \\ :.
http://www.fev.org

La dirección de esta noticia es:
http://www.fev.org/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=1