Enric Valor va
nàixer l'any 1911 a Castalla (l'Alcoià), si bé la mare procedia de Dènia i el pare de
Penàguila. En la seua infantesa foren significatives les lectures que li feia sa mare al
racó del foc, les lliçons de son pare per ensenyar-li valencià al sis o set anys i les
rondalles que li contava una jove criada de casa. En 1926, després de la Gran Guerra i
d'ensorrar-se el negoci familiar del vi, se n'anà a viure a Elda on tingué el primer
treball i on conegué la novia que fou més tard la seua muller, Mercedes Hernández. Fou
en esta ciutat que la seua inquietut social s'inicià en l'anarquisme i evolucionà cap al
comunisme. En el 32 es trasllada a Alacant i fou membre fundador de l'Agrupació
Regionalista Alacantina des d'on fomentaren l'esperit nacionalista. Amb l'esclat de la
Guerra Civil s'allistà a les milicies republicanes. Els esdeveniments socials i polítics
no li permeteren estudiar lletres, però va estar en contacte amb la intelectualitat
valencianista de la posguerra: Casp, Atler, Sanchis Guarner, Joan Senent, Joan
Fuster…
Als nou anys els seus
pares li compraren la primera màquina i amb ella escrigué la primera narració de
joventut, El secret del castell. Durant la Guerra Civil envià a Barcelona per a la seua
edició l'única còpia de la novel·la El misteri del Canadien, que es pergué per
sempre.
| En 1950
tenia preparada l'edició de la novel·la: L'ambició d'Aleix, que la censura franquista
retardà deu anys. Fou en aquest temps que preparà la seua obra cabdal: Les rondalles
valencianes, que suposen la recuperació d'una part important del patrimoni narratiu oral
valencià amb una riquesa lèxica i expressiva excel·lent. Amb l'adveniment de la
democràcia publicà: Sense la terra promesa, Temps de batuda i Més enllà de l'horitzò.
A més a més, la tasca d'Enric Valor derivà, malgrat no ser filòleg, cap a la
producció de materials didàctics que han esdevinguts fonamentals en la formació i en
l'augment de la competència lingüística dels valencians i valencianes. Són de sobra
conegudes les obres: Millorem el llenguatge, Gramàtica valenciana i La flexió verbal. |
|
Enric Valor ha estat
al llarg de la seua vida una persona compromesa en la societat valenciana fins l'últim
alé, especialment en un component de la vida tant gratuÏt com la llengua, però al
mateix temps tant profundament i significativament humana. Li preocupava el futur de la
nostra llengua "La pèrdua d'un idioma no constitueix la destrucció física d'un
poble, sino la del seu esperit, la del seu geni secular, la del seu pensament
original". I per això també ha estat sempre al costat de l'Escola Valenciana i, en
aqueix sentit, hem tingut oportunitat de tindre'l amb nosaltres en nombroses ocasions.
Recordem que la VI Trobada de les Comarques Centrals realitzada a Sagunt l'any 1993 vam
tindre ocasió de veure'l signar les seues rondalles a la Glorieta. Enguany, tindrem
present Enric Valor a Algímia, perquè les seues rondalles han estat treballades a les
nostres classes i l'alumnat ha recreat els personatges i amb els traballs muntarem una
exposició que restarà oberta el cap de setmana de la V Trobada.
