SAGUNT PORT

Capital de la comarca del Camp de Morvedre, situada a 28 quilòmetres al nord de valència, compta amb un terme municipal de 135'5 km2.. L'extens terme ocupa en una bona part la plana al·luvial del riu Palància, on hi ha el gran sector agrícola de l'horta i la zona de marjal, prop de la costa; i, en una altra part, el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d'Espadà al nord, al límit amb la comarca de la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona, al sud, al límit amb l'Horta. Inclou dos nuclis urbans:

-Sagunt Ciutat, assentada entre la muntanya del Castell (puig de la serra Calderona) i el riu Palància, cap d'una dilatada i rica comarca agrícola centrada, fins a la fil·loxera, en el raïm i el vi i, més tard, en la citricultura.

-El Port de sagunt, estés al llarg de la plana litoral, a la vora de la Mediterrània. Nucli d'al·luvió immigratori, on foren instal·lats els alts forns siderúrgics i la Quarta Planta Siderúrgica Integral que tancà l'any 1985, continua sent el nucli on es localitza la població activa industrial en sectors com el ciment, materials de construcció i maquinària.

Sagunt té un paper rellevant en les comunicacions; distribuïdor de les connexions viàries (ferrocarril, carreteres, autopista) vers Aragó i País Basc; i pas obligat al corredor litoral, que comunica Catalunya amb Andalucia, i que travessa el País Valencià.

El litoral saguntí es desplega al llarg de 13 quilòmetres de platges de fina sorra i aigües transparets: Malvarrosa, Al-Mardà, la del Moll i la del Grau Vell, és un espai de demanda ceixent per a esbarjo de la seua població i dels turistes.

El clima és mediterrani, amb estius temperats i hiverns amb temperatures moderades i suaus primaveres i tardors, que són les estacions on es produeixen les precipitacions.

En el seu creixement demogràfic ha influït poderosament la immigració de gent de procedència ben diversa, majoritàriament d'aragó i Castella, i actualment se situa al voltant de 60.000 habitants.

RESTES HISTÒRIQUES

Al terme municipal de Sagunt hi ha llocs i restes relacionats en tots els períodes de la Història. Molts pocs d'ells disposen de les condicions adequades per ser visitats i entesos mínimament, tot per manca de disposició de les autoritats acadèmiques i polítiques.

1. Període protohistòric:

Dels jaciments preibèrics, només el Pic dels Corbs es troba en procés d'estudi (1800-700 aC).

2. Període ibèric:

Són diversos els llocs que esmenten els clàssics preimperials, així com les restes que hi romanen: port ibèric al Grau Vell, mur del temple d'Artemis o Diana, muralla ciclòpea de la senda dels Lladres, muralla dels tres pouets, lloc de la torre d'Hèrcules (dins del Castell), bou ibèric, ploms, ceràmica i pedres escrits en grec jònic, iber i iber-llatí.

3. Període romà:

Són abundantíssims els llocs i les restes del segle I al V d.C. que ha comptat Sagunt. S'han destruït i resta la memòria i materials de: circ romà (només hi queda una porta, possiblement restes d'un monument anterior), mausoleum dels Sergia (resten les pedres dedicatòries), vil.les patrícies (sota l'actual Glorieta, Musical, Mercat… i de les que conservem alguns mosaics),… Romanen les estructures del Forum (a la plaça d'Armes del Castell), el teatre Romà, restes de pont, d'aqueductes, de les instal.lacions portuàries,…

4. Període medieval:

5. Període modern:

L'estructura de la vila continua durant tota l'Edat Moderna, però cal remarcar que durant aquest període es reformen i es construeixen algunes cases pairals i apareixen les ermites: de la Sang, de Sant Miquel… Durant el segle XVIII s'acaben obres com l'esglèsia de Santa Maria i en comencen d'altres com el palau municipal i la casa pairal de Romeu.

6. Període contemporani:

FESTES

Les festes populars que han arribat al Sagunt del segle XXI són les següents:

Sant Antoni Abad o del Porquet. Es manté la tradició per part dels menuts d'arreplegar per les cases objectes vells per poder fer la foguera el dia 17 de gener. Al nucli del Port es cremem la vespra. Alguna parròquia trau el Sant al carrer i beneixen els animals.

Dijous de Berenar. Se celebren els dijous que hi ha entre Sant Antoni i el Dimecres de Cendra. Es manté la tradició als forns d'elaborar la pataqueta i anar a menjar-se-la per a berenar als voltants del poble, tradicionalment: el Castell, el Calvari, la muntanyeta de Sant Cristòfol, la de l'Aigua Fresca o a les eres de Porriti, de la Mort,…

Carnestoltes. La festa ha estat practicament oblidada durant el franquisme. Es té memòria de la tradició de disfressar-se, així com l'organització de les murgues, en què els joves criticaven i ironitzaven la societat emulant conjunts musicals. Cal dir que les lletres de les cançons s'imprimien i es repartien pel veïnat a canvi de la voluntat. Actualment, qui més celebra el carnaval són les escoles, perque ofereixen motius excepcionals per treballar la plasticitat i l'expressió.

Sant Josep. La tradició fallera ha arrelat moltíssim a partir dels anys vint. En l'actualitat es planten vora una trentena de falles entre els dos nuclis de població. Les comissions falleres estan organitzades en la Junta Central i omplin amb els seus actes pràcticament tot el cicle anual.

Setmana Santa. És l'esclat popular de la Quaresma. Els actes més importants se celebren el Divendres Sant, de manera que encara es pot reseguir l'auto sacramental de la Passió: pujada del Natzaré carregat amb la creu al Calvari on es resen les motetes, el sermó de la Galtà, la subhasta de les civeres i saions, el sermó del desenclavament, la processó del Sant Enterro. La confraria de la Sang té una gran antigor, per a alguns cinc vegades centenària, que anualment elegeix clavari i majorals per realitzar els actes esmentats.

Pasqua. S'ha conservat la tradició de celebrar-la durant tres dies: diumenge, dilluns i dimarts de Ressurrecció i també el diumenge següent i el dilluns de Sant Vicent. Tradicionalment els pares portaven els menuts al Castell o altres indrets, esmentats al Dijous de Berenar). Els joves formaven les colles i les parelles durant la Setmana Santa i decidien els llocs on anar, de vegades arribaven a Sant Esperit i la Font de Quart. En l'actualitat l'autonomia i les segones residències han desvirtuat la tradició.

Sant Joan. Tot i que l'advocació a Sant Joan és antiga a Sagunt, la festa s'havia perdut. Des de fa uns anys s'ha creat el costum de celebrar la vetlada de Sant Joan amb fogueres a la platja i banyant-se els peus a la mar.

Festes patronals. Els patrons de Sagunt són Sant Abdó i Sant Senent i la Mare de Déu del Bon Succés. Les festes se celebren a final de juliol amb balls, bous, disparades, processons…Al nucli del Port ho celebren al voltant de la Mare de Déu d'Agost, destacant les cucanyes al port.

Al voltant del Nou d'Octubre. És la més recent de les festes populars, si bé van confluint diferents actes que preveuen una major afirmació. Per una banda tenim que a Sagunt és antiga la festa a la Mare del Remei, que aporta el carácter religios cristià en la mesura que era l'advocada dels captius. En segon lloc és ja una tradició la cavalgada de Moros i Cristians amb gran participació i boato. Finalment, la celebració de la fira Medieval per commemorar el dia festiu pot ser el llaç que cohesione totes tres manifestacions.