GEOGRAFIA:

Quartell és un dels cinc nuclis de població que se situen al nord del castell de Sagunt en la subcomarca morvedrina de la Vall de Segó. Està situat a una altitud de 40m sobre el nivell de la mar. Els 3’26 km² de terme són ocupats pels edificis, pels camps de tarongers i per una petita parcel·la de terres de marjal a l’extrem est en direcció a la mar. Destaquem que en els darreres anys diverses indústries s’han instal·lat al terme.

Actualment compta amb 1380 habitants, un terç curt dels quals es dediquen a l’agricultura i la resta s’ocupa al sector secundari i terciari.

HISTÒRIA

Les notícies de poblament més antigues es remunten a l’època del domini romà. Santiago Bru i Vidal a Claus per a la història de València. dona notícia de de dues inscripcions <<votíves>> romanes, trobades a l’actual terme municipal, restes de les nombroses viles documentades a l’Ager Saguntí en temps de l’imperi.

Probablement l’emplaçament actual del nucli de població fou fixat pels musulmans. Així sembla indicar-ho el traçat irregular dels carrers més antics i la documentació conservada de l’època cristina que fan pensar que el món musulmà va ser el primer que d’una manera establé, poblà i parà atenció a les pos-sibilitats que oferien Quartell i la Vall de Segó.

La conquesta de Jaume I incorporà Quartell a la Corona Catalanoaragonesa. En el llibre del repartiment apareix la donació del poble a Bertomeu, porter reial. Entre 1248-1300 Quartell apareix com a propietat de la Corona i a partir de 1330 sota el senyoriu de Guerau Fabra. El 1340 passà a les mans d’en Bertomeu Matoses que, per deslleialtat al rei Pere el Cerimoniós en la guerra de la Unió, el perdé i el rei l’atorgà a Rodríguez de Borja. Anys després el poble tornà a dependre de la corona fins que el 1383 Francesc Munyós, agutzil i conseller reial comprà Quartell i Quart, a la corona. Després de successives herències i compres que en fan titulars a Pere Eixarc i Castellví, senyor del Puig de Santa Maria, de la integració de Quartell al senyoriu de Bèlgida, els Próxita, una de les famílies més influents de l’època foral n’esdevenen senyors.

La família Pròxita és originària d’Itàlia i el seus varons ocupraren sempre càrrecs àulics o militars de primer ordre. El fundador de la branca valenciana, Joan de Próxita fou valedor del rei Pere I el Gran i després canceller del regne i guarda major de segells entre altres càrrecs funcionarials. Un nét seu Francesc Pròxita i Llúria, fill d’una neboda del gran almirall Roger de Llúria, fou el primer Pròxita que s’assentà a la comarca quan comprà a la corona, en temps de Jaume II ( 1291-1327) els llocs d’Almenra, Xilxes, La Llosa i Quart.

Nicolau de Pròxita es guanyà el títol nobiliari de comte d’Almenara en 1447 per la seua col·laboració en diverses campanyes militars.

La successió directa dels Pròxita es tallà el 1636 en la persona de Josep de Pròxita i Borja que morí sense descendència i els drets anaren a parar al nebot Lluís que alterà l’ordre dels cognoms i es feu anomenar Lluís de Pròxita Ferrer.

Quan el 1609, Felip II expulsà la població morisca del Regne de València Quartell i La Vall de Segó patiren una crisi generalitzada. La carta de poblament del 1611 marcarà un canvi en la configuració demogràfica, els efectes reals de la qual estan per estudiar. Hem de suposar que les condicions que consten en la carta de poblament de 1611 s’aplicarien de manera que permeteren conjugar l’assentament i millora de les condicions de vida dels vells i nous pobladors amb els privilegis de l’aristocràcia.

Durant la guerra de successió els Musoles, senyors de la comarca apostaren per la causa botiflera.

Cabanilles dona.

Entre els seus fills il·lustres destaca Polo Bernabé, un dels pioners de l’exportació de la taronja.

• El Palau del senyors.................. mostra de l’arquitectura aristocràtica rural del XVIII. En ruïna.

• El molí , del XVIII, complet amb maquinària de fusta en bon estat de conservació amb el sistema energètic hidràulic a la vista.

• L’església de Santa Anna. 1669. La més antiga de les Valls. Compta amb una pintura sobre fusta que representa l’Ecce Homo inspirat en el model àmpliament difós de Joan de Joanes i una imatge antiga de Santa Anna. El seu aspecte actual és fruit de successives modificacions i reformes del anys 60 i 90.

• El sistema de distribució d’aigües de la Font: séquies i sistars tancats.

• La xarxa de desguàs al mar de les terres baixes i de marjal : Séquia del rei, gola de l’estany.

• Auditori municipal. (En construcció)

 FESTES

• Les festes patronals en honor de Santa Anna i L’Àngel Custodi se celebren la segona quinzena de Juliol, normalment durant la setmana que inclou el 25 sant Jaume i 26 santa Anna.

Destaquem dos actes que les enceten. El primer: la nit del divendres anterior al 26 s’obres les festes amb la "plantà" del pi enmig de la plaça de l’església mentre els festers fan una ofrena de mistela i prim als visitants. Aquesta festa s’assembla a la que trobem en altres pobles valencians com Blanes.

El segon: Al voltant del pi plantat ocorre la "cordà", un acte lúdic amb foc de coets d’eixida, festa prou estesa entre valencians.

Durant la resta dels dies de festa hom va alternant els bous al carrer amb verbenes i actes religiosos.

L’organització de les festes, fins les festes del 2000, ha estat responsabilitat dels clavaris de l’Àngel Custodi, xics que eixien de quintes, i enguany, les xiques han trencat la tradició i també participaran de les feines de preparació i organització.

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA:

• La Unió Musical de Quartell fou fundada el 1826. És una de les bandes de música més antiga del País Valencià i encara continua amb una vitalitat encomiable amenitzant les festes locals amb nombroses cercaviles i concerts. El treball i l’interés de socis i músics manté una escoleta de música que garanteix la continuïtat d’una agrupació que va diversificant les seua oferta col·laborant amb altres iniciatives musicals del poble com la coral i el grup líric.

• Destaquem el cor de veus blanques CANTICA que ha realitzat nombroses actuacions nacionals i internacionals

• Les associacions més joves són la Colla de Dimonis i el grup d’animació Manifessers que els coneixereu per la seua paticipació en diverses festes de les escoles en valencià.

• L’any 1999 va ser seu de les trobades i festa de les escoles en valencià del camp de Morvedre.