QUART |
|
QUART |
|
PRESENTACIÓ :
Som els xiquets i les xiquetes del Segon i Tercer cicle de Primària del C.P. Constantino Ródenas de Quart de les Valls.
Ens agradaria molt que vinguéreu a veure el nostre poble i per això volem explicar-vos com és Quart.
QUART DE LES VALLS, EL NOSTRE POBLE
Quart de les Valls pertany a la comarca del Camp de Morvedre i està dins de la subcomarca de la Vall de Segó i s’estén entre les vessants septentrionals de la Creu de Quart , que limiten amb Benifairó i Sagunt.
HISTÒRIA
Antiga alqueria islàmica que apareix en el Llibre de Repartiment com Quarcel . Els vells del poble diuen que el nom del poble és d’origen romà i vol dir que falta un quart de milla per a Sagunt.
També conten els vells que quan arribaren els cristians hi havia 11 pobles a la comarca : Santa Coloma, Els Frares i l’Alqueria Blanca eren dels cristians, els altres eren dels moriscos: Quart, Benifairó, Faura, Benavites, Quartell, Quèmalo, Rubau i Benicalaf . Ara sols queden cinc pobles que formen la Vall de Segó i es poden veure les restes de Benicalaf (l’església).
En el segle XVI Quart pertany al senyorio del comte de Concentaina i a Luis Ferrer . Després va pertànyer al comte d’Almenara , des del segle XVII.
El major creixement demogràfic el va experimentar durant el segle XIX amb 585 habitants en 1794 i 918 en 1900. Actualment té 1.093 habitants.
ECONOMIA
Farà uns 50 anys , encara que al terme de Quart no es cultivava arròs, prou famílies del poble tenien terres d’arròs a altres termes municipals. El cultiu era molt costós : les terres d’arròs havien d’estar cobertes d’aigua alguns mesos, la terra estava feta un fangal i amb el fang fins als genolls es llaurava amb cavalleries .
A meitat de setembre, quan el gra estava madur , es procedia a la sega i trasllat fins al poble per a fer la batuda a les eres i després deixar-lo en les andanes . Actualment no hi ha cultiu d’arròs. Les antigues terres d’arròs es dediquen al cultiu de la vitualla , tomaques, cogombres, melons….
El cultiu més important en l’actualitat és el taronger . Ací a Quart és la cuna de la varietat Oroval de la taronja . Aquesta varietat aparegué en l’hort de la tia Matrona , allà pels anys cinquanta i s’estengué per tota la Comunitat.
No hi ha indústries al poble . Aquestes estan ubicades al Ventorrillo i els magatzems de taronges també estan en els altres pobles de la Vall de Segó.
La gent treballa en la recollida de la taronja , magatzems , indústria de taulellets , en el sector serveis .
Antigament hi havia unes mines d’algeps i una fàbrica en el poble .
Encara queda una persona en el poble que treballava en les mines i ens ha contat que com es treballava a les mines : feien unes barrines i les carregaven de dinamita o pólvora, després trencaven la pedra amb uns martells grans per a que el carro la baixara a la fàbrica on es triturava amb uns trituradors i es feia l´algeps . L’envasaven als sacs i els duien en carros als llocs on estaven obrant. De cada fornada es traien unes 20 tones d’algeps.
Quan començà a eixir pedra roïna optaren per tancar les mines perquè ja no eren rentables.
QUÈ PODEM VEURE
 |
El monument més emblemàtic és l’església parroquial de Sant Miquel , construïda en el segle XVIII aprofitant l ‘estructura d’un antic convent de servites en runes . Altres edificis representatius són l´Ajuntament , la Casa de la Cultura, el llavaner , l’ermita del Crist , la capella del Pópul , i sobre tot cal destacar un paratge natural que és la Font . |  |
| La Font rega les terres dels cinc pobles de la
Vall de Segó i d’Almenara . El cabal màxim ha sigut de 25.000 m per minut , encara
que hi ha èpoques que la Font es seca per la proliferació de pous de rec que agafen el
corrent del riu subterrani, i també per la sequera que es pateix en anys que plou poc.
Té dues basses grans i vàries sèquies d’eixida del aigua. En una d’aquestes
basses es pot veure com naix l’aigua de davall terra. Ara la Font és un lloc recreatiu , ve gent de fora a passar el dia, fan la paella o torren la carn en el paellers . Quan arriba el bon temps s’ompli de gent. |
|
QUÈ PODEM FER
Les activitats més recomanables en aquesta localitat són el cicloturisme i el senderisme .Les planures de la Vall de Segó són perfectes per a realitzar llargs passejos amb bicicleta o a peu contemplant el horts i les muntanyes, destacant el Molí de Vent i la Creu. En l’aspecte cultural la localitat disposa d’equipaments i associacions que concentren la seua oferta . Els punts més rellevants són la Casa de la Cultura i la Societat Joventut Musical .
QUÈ MENJAR
Els menjars típics són : la paella , arròs amb bledes , arròs caldós , olla de carn…..
Els dolços més típics són : el prim , els pastissets de moniato , coca de carabassa , coca malfeta , mantecades, rossegons , rotllets d´alcohol o d´anís , les mones … Tot açò per a coure es porta al forn.
COSTUMS
Les festes patronals tenen lloc el tercer dissabte de setembre . Les festes són bous amb puntes , embolats , vaques a la plaça i dos dies de festa gran dedicats a la Verge del Pòpul i al Crist amb missa i processó . També fan balls de disfresses , amb orquestra .....
Un altra festa molt popular és la que se celebra el dia 1 de maig amb honor a Sant Peregrí . Començà quan encara estaven els frares al poble . En la missa es reparteix prim beneït i després calderes per a tots . És una festa a la que ve molta gent de fora , sobretot de la part de Castelló.
Un altra festa és la dels xiquets /etes de Sant Vicent . Se celebra el diumenge després del dia de Sant Vicent . La festa va començar l´any 1966 per iniciativa del mestre Enrique Bisbal i la mestra Pepita . Els clavaris i clavarieses són els comunioneros de l´any anterior i a la missa li segueix un esmorzar per a tots els xiquets/ etes del poble . Després fan teatre i processó.
Esperem les vostres notícies. Adeu i fins un altre dia.
LES MINES I EL FORN D'ALGEPS
| Hola amics i amigues, sóc Alejandro Boix de segon de primària del C.P CONSTANTINO RÓDENAS de Quart de les Valls i vaig a explicar-vos com era el treball a la mina d’algeps perquè el meu iaio i son pare treballaven allí ja fa molts anys. El treball consistia enfer barrenos a mà i explotar-los en pólvora per a trencar les roques grosses. Deprés les feien més xicotetes pegant en una maça de ferro per a poder carregar-les al carro arrossegat per mules i baixar-les al forn que estava al poble. |
  VISTA DE L’ENTRADA A LA MINA I VISTA DE LA MINA. |
| La pedra que baixaven de la mina, l'arreglaven dins del forn i la coïen.El procés de coure durava set hores. Després tiraven les pedres al triturador i així l'algeps ja estava fet. A continuació l'envasaven en sacs de 33 quilos que es ficaven a la venda. |  |
EL POUET
|
Alejandro ens ha contat que fa molts anys, hi havia un convent al costat de l’església. Era el convent dels flares servites . Al pati del convent hi havia una cisterna i un pou per a traure aigua amb una corda i un poalet. L’aigua de la cisterna s’omplia d’aigua de la font que venia per una sequieta d’obra. La cisterna la usaven tant els flares com la gent del poble però hui en dia ja no existeix res de tot això i només queda el pou que és el que teniu a la foto. |
Quan eixim del col.legi, ens agrada jugar a aquesta placeta. Com podeu veure a les fotos a una banda està el Centre de Salut i a l’altra el Llar del Juvilat.
LES FESTES
| Les festes de Quart comencen la tercera setmana de setembre. Fan balls, bou pel carrer. Hi ha quatre dies de vaques a la plaça. També es fan tres processons: a la Verge del Pópul , al Crist i a Sant Miquel´. Per als xiquets fan cucanyes i un parc infantil. Participa tot el poble i tots ho passem d’allò més bé. |  |
|
També es celebra l’1 de maig la festa de Sant Pelegrí. Sempre ve molta gent de la contornada i es beneixen els prims que són uns dolços típics de Quart. Després es fan calderes per a tots els visitants i per la vesprada es fa un teatre pel carrer. |
|
|
