El 23 de novembre es compliren divuit anys de l'aprovació per majoria a les Corts Valencianes de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), l'instrument de normalització lingüística del poble valencià, sense cap vot en contra i amb un gran consens social. Això que hauria d'haver suposat, com en les persones la majoria d'edat, el desenvolupament de la llei i haver normalitzat el valencià, no ha estat així. Escola Valenciana vol denunciar l'absència total de voluntat política a l'hora de promocionar l'ús social del valencià. És cert que en l'actualitat hi ha més persones alfabetitzades en valencià que mai, però l'ús social és minoritari i es fa ben poca cosa per canviar la situació.

            En l'àmbit educatiu estan perfectament identificats els problemes de funcionament de la LUEVque paralitzen l'augment dels Programes en Valencià. El problema fonamental radica en la manca de professorat amb domini lingüístic, fet que se solucionaria demanant com a requisit el coneixement del valencià per accedir a la funciò pública, com hem denunciat reiteradament. Per avançar efectivament en l'aplicació de la LUEV, el professorat s'hauria d'incorporar al sistema educatiu ja capacitat des de la Universitat per impartir les classes en qualsevol de les dues llengües oficials. Igualment, hauria de ser requisit per a ingressar a la Funció Pública.

            Per una altra banda no es realitza cap control de l'aplicació dels programes per tal de tenir un coneixement exacte del que és la realitat en relació al que diuen les estadístiques. Per exemple a la nostra comarca, sabem que a la majoria d'instituts no s'imparteixen en valencià el mínim de dues assignatures no lingüístiques per grup i curs en el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP). Cal recordar, a més, que la normativa d'admissió de l'alumnat en Secundària no sols no contribueix a la continuïtat dels programes d'ensenyament en valencià entre un tram educatiu i el següent, sinó que l'entrebanca. Per exemple enguany han eixit de Begonya la primera promoció en valencià i han hagut problemes per continuar el Programa d'Ensenyament en valencià a l'institut.

            A més a més s'està materialitzant un problema molt major, perquè els avanços realitzats fins ara en la normalització escolar han estat en l'ensenyament públic, mentre l'ensenyament privat i concertat se'n queda al marge. Per exemple, a la nostra comarca cap dels centres concertats tenen algun dels Programes d'Ensenyament en Valencià. S'està creant una doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà.

            Però si amb els programes bilingües l'ensenyament ha millorat en qualitat: són més competents les persones que dominen més llengües, les mancances són enormes en l'àmbit general d'ús de la llengua: no tenim encara un diari en valencià, ni cinema, ni tampoc suficients ajudes a la producció pròpia en teatre, la TVV incompleix la seua llei de creació…

            Davant d'aquesta situació, que és fruit de la incompetència o d'una estratègia perversa, cal continuar treballant amb més il·lusió si cap, perquè el poble valencià no pot deixar perdre la part més important del seu patrimoni cultural, la llengua.