gilet

Amb un territori d’11,3 km2 i a 28 km. de València, Gilet limita: al nord amb Petrés i el riu Palància; a l’est i al sud amb Sagunt; i a l’oest amb Albalat dels Tarongers. La seua altitud sobre el nivell del mar és de 84 m. i es localitza al SE de la Serra Calderona.

Les muntanyes més importants són: El Xocainet (437 m.), El Pic de l’Àguila (441 m.), La Penya (427 m.) i La Creu (325 m.).En la composició litològica predominen les arenisques i calcàries.

La vegetació es caracteritza pel predomini del pi bord. Junt al pinar destaquen plantes com: llentiscle, coscoll, romaní, espígol, timó, margalló,...

L’existència d’un marc paisatgístic i climàtic propici, ha impulsat en les darreres dècades l’aparició d’algunes urbanitzacions de tipus residencial.

El riu Palància és l’única corrent fluvial. Normalment el llit està sec degut al gran aprofitament de l’aigua per al reg i a les filtracions. Entre els barrancs destaquen: el del Xocainet, el del Sant Esperit i el de la Maladitxa.

Pel terme de Gilet passa el GR-10, un sender de gran recorregut que comença en Puçol i arriba a Lisboa.

Sembla que les restes més antigues de població de Gilet daten de l’Eneolític i estan localitzats en la denominada Cova dels Lladres, trobem vestigis ibèrics al nord de la Font de la Vidriera on s’han trobat fragments de ceràmica i l’assentament està datat en els segles III a I abans de Crist. També la romanització deixà la seua emprenta i en un camp pròxim a Gilet queden les ruïnes d’una vila romana.

En el Sant Esperit es trobà una cova amb una pintura rupestre que pot ser la representació d’un ídol oculat.

Les noticies del poble com a tal fan referència a que va ser una alqueria àrab. Després de la conquista cristiana el rei Jaume I donà Gilet a Juan de Zaragoza, passant després a Bernat de Palau, tornà a continuació a la Corona i el 1375 a Pedro Guillem.

L’any 1404 es fundà el monestir del Sant Esperit per María de Luna, dona de Martín El Humano, després de la pacificació de Sicilia. Fou objecte de desig dels pirates barbarecs que somiaven que tenia fabuloses riqueses. Durant la guerra de la Independència els frares abandonaren el convent convertint-se en hospital de sang. En 1813 tornen els frares.

Després d’expulsar de Gilet a tots els moriscs (1609) es va fer precís repoblar-lo amb persones de diverses procedències: Sagunt, Puçol, Catalunya, Castilla, Aragó i altres pobles valencians.

En la guerra de la Independència, Gilet ocupà un lloc important tan en la conquesta (1811) com en la reconquesta (1814) de Sagunt i el seu castell.

L’any 1835, durant les guerres carlistes, el general Cabrera junt a Carlos V pernoctaren en Gilet. També el guerriller carlista Pascual Cucala va reclutar mossos de Gilet el 16 d’octubre de 1874. Com tota la comarca, Gilet fou fidel a les tropes d’Isabel II.

La passada guerra civil no es va sentir fins que estava a punt d’acabar en 1939.

3) LLOCS D’INTERÉS.

- Església parroquial de Sant Antoni Abat. De l’últim terç

- Ermita de Sant Miquel. Lloc emblemàtic en Gilet en l’alt de la muntanya, una de les dues que marquen el traçament urbanístic, i que tothom anomena: muntanya de l’ermita.

- Torre senyorial quadrangular del segle XVI (restaurada). Junt a la torre de Benavites formen part del patrimoni de la comarca. Actualment en el seu interior està ubicada la biblioteca del poble.

- Convent dels Franciscans Menors del Sant Esperit de la Muntanya (1404). Tercera fundació franciscana en Espanya. L’ermita actual, dins del convent, és una capella neogòtica de l’any 1891. L’església es d’estil corinti i el retaule plateresc.

La darrera setmana del mes d’agost, dedicades a la Mare de Déu de l’Estrella, festa dels casats, i a Sant Miquel; festa dels fadrins. La setmana anterior, en honor de Santa Bàrbara i la Verge dels Desemparats.

El 2 d’agost, en el monestir del Sant Esperit es fa el romiatge de la Verge dels Àngels. I el 4 d’octubre en el mateix monestir, el romiatge de San Francisco.

5.1.- EL GALOP. Joc cooperatiu amb dos equips de més de dues persones. Actualment s’ha perdut però encara ho recorden les persones que tenen al voltant de quaranta anys. Per a jugar es formen dos equips; un d’ells forma una espècie de pinya (agafant-se pels muscles), una de les persones de l’equip queda fora i tracta de que l’equip contrari no bote a les esquenes dels seus companys que estan immòbils i units.

5.2.- EL GUA.- Es jugava quan els carrers encara no estaven asfaltats i consistia en introduir boletes de vidre en forats fets en la terra.

5.3.- LOS CHAVOS.- Joc d’habilitat consistent en dibuixar en la terra un cercle; en el centre es col·locava un chavo per participant i s’havien de traure els chavos amb una peça circular de ferro (una xapa).

5.4.- DUFOS.- El dufo era la caràtula d’una caixa de mixtos. Es feia servir com a moneda de canvi en els jocs infantils.

5.5.- EL RASTRE DE LA SARDINA.- Els participants buscaven una sardina a través del rastre de la seua olor en els carrers.

6.1.- En Sant Antoni. Beneir als animals. Fogueres amb mobles vells de fusta. Antigament es feien curses de cavalls.

6.2.- En les revetlles. Subhasta d’un ram de flors i qui donava més diners iniciava el ball amb un pasodoble.

6.3.- Les enramades. Quan s’iniciava una relació amorosa es traçava un camí amb algeps des de la casa del xic fins a la de la xica.

6.4.- Visita per Nadal del carter reial. Per arreplegar les cartes als Reis Mags de la població infantil.

6.5.- Berenar en l’ermita de Sant Miquel. Per a commemorar l’aparició del sant.

Un postre típic es el REGIRAT. Pastís de pasta fullada, fet a base de massa de pa, oli, canella, sucre i llima ratllada.

Gilet és cada vegada menys una població agrícola, però encara podem destacar la gran producció de cítrics, especialment la taronja. La resta dels cultius estan destinats, normalment, a l’ús domèstic.