Jaume Bru i Vidal va nàixer a Sagunt en 1929. Son pare era natural de Sagunt i es dedicava a representar i vendre màquines de cosir i sa mare procedia de Gandia. De menut assistí a les escoles saguntines de don Cripriano i a la de don José Lerma. L'evaquació de Sagunt en desembre del 37 per la Guerra Civil li féu interrompre els estudis i residí a Les Valls i a Gandia. Quan acabà la guerra cursà els estudis de Magisteri a Castellò i Història a València. Es casà amb Àngels Ripollés i tenen dos fills.

Ha treballat com a professor, en el Servei d'Investigacions Prehistòriques i com a cap d'Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments de València.

De ben jove demostrà la seua sensibilitat per la poesia, encara que fou a la fi dels quaranta i en la década dels cinquanta que formà part de l'avanguarda literària valenciana amb Fuster, Estelles, Beneyto, Burguera… El seu primer poemari fou Ala encesa ( 1950) i seguiren: Tres cançons de primavera (1958), Retrobament (1960) i Cant al meu poble (1969). A partir de 1981 la seua obra poètica ha estat antologada diverses vegades: Ofrena lírica (1981), Antologia poètica (1999),… i ampliada considerablement en nova producció: Kanèfora, Recer de tardor,… Amb tot, Bru i Vidal ha aconseguit dotar les lletres de la comarca d'un nivell i dignitat mai no aconseguit fins l'actualitat.

Bru i Vidal ha estat, a més a més, un investigador de la història, onomàstica i paremiologia saguntina, comarcal i valenciana. Dels treballs assagístics cal destacar: Les terres valencianes en época romana (1963), Toponomàstica major. Saguntum (1984) i El Camp de Morvedre pel temps del cens de Floridablanca (1995). Aquest i altres dels seus treballs estan publicats als volums I i II de la seua obra completa, que justifiquen que Bru i Vidal siga membre de la Real Acadèmia de Les Belles Arts de Sant Carles i cronista de les ciutats de Sagunt i València.