ALBALAT dels TARONGERS

1) GEOGRAFÍA.

Situat en la comarca del Camp de Morvedre, en una esplanada, al marge esquerre del riu Palància. Té una altitud de 97 metres sobre el nivell del mar. Dista 31 quilòmetres de València i 7 de Sagunt.Té una superfície de 2135 hectàrees. Limita al Nord amb els termes d’Estivella i Sagunt, a l’Est i Sud Sagunt i Gilet i a l’Oest, Nàquera, Segart i Estivella. Les altures principals són: El Garbí (593 m.), Muntanya Redona o Montalt (427 m.) i altres com el Pic de L’Àguila, Cavall, Saler, Gitano, Palmeral, Buitrera, Cabeç Bort...El terme està creuat de NO. a SE. pel riu Palància, el ferrocarril de Renfe i l’antiga carretera Sagunt-Burgos amb la nova variant Sagunt-Somport.

2) HISTÒRIA.

Ja es coneix l’existència de l’home vivint en els Pics de les Rabose, Muntanya Redona, Palmeral...uns 12 segles abans de Crist.A la partida de l’Aigua Amarga es va descobrir una cova amb pintures rupestres del període Eneolític (2000 anys a.d.C.).Assentaments de l’Edat de Bronze a la partida de Comediana (1600-1500 a.d.C.).Assentaments d’èpoques ibèrica i romana al Tosalet de les Panses (segle I-II d.C.). Sèquies de Gausa i Montíver d’origen iber i romà.Al piló o Forquetes restes d’una fortalesa medieval.El castell de Comediana fou un assentament fortificat dels segles XII-XIV.Els pobladors de les muntanyes baixaren al pla per a realitzar el conreu de les terres i desenvolupar la ramaderia.El Palau-Castell, la seua construcció es podria situar als segles XIV i XV però el seu primer orígen no el coneguem. Els Saavedra, de noble llinatge procedent de Galícia, passaren a Múrcia al segle XVI i al País Valencià al XVIII. Arribaren a Albalat pel casament amb Lluisa Carrillo de Villarrasa, senyora d’Albalat i Segart amb Pere Saavedra. Aquest Baró d’Albalat va Realitzar molts abusos senyorials per augmentar les seues rendes i possessions fins al 7 de febrer de 1865 que es fa la transacció de pagar 130000 reials de velló per a que els hereus del Baró renunciaren a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles d’Albalat i Segart. Avui, només recorda a aquests personatges la Casa-Palau.

3) LLOCS D’INTERÉS. - Església de la Purísima o de l’Immaculada.- Construida a finals del segle XVIII. Planta de tres naus i creu llatina. Decoració d’aire classicista i sever. De la cúpula destaca la imatge exterior amb teule blaves i blanques. La frontera careix quasi d’ornamentació. al campanar destaca l’edicte amb dos cossos per dalt del campanil que li dona més esveltesa. Destaca la cripta que es va descobrir en 1988 davall de l’església. - Llavaner.

-Casa Palau o Castell.- El Palau gòtic millor conservat de la comarca. No es coneixen bé els seus primer orígens. L’edifici consta actualment de semisoterrani amb gran quantitat d’arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcària blava i tres plantes amb tots el acondicionaments d’una casa noble, amb cavallerisses, trull, saló noble i habitacions decorades a l’ús de l’època. Des de l’any 1897 pertany a la família Baixauli.

- Ermita de la Mare de Déu de la Cova Santa. - El Garbí.- Com a paratge natural i els voltants del poble. - Aqüeducte del barranc de la Font de Ribera.- Al camí d’Albalat a Petrés, hui sols resta un arc dels tres que el formaven.

4) FESTES.

Les festes són en honor de la Mare de Déu d’Agost, San Roc i la Divina Pastora, els dies 15, 16 i 17 d’agost.

L’últim diumenge de Maig es celebra la festa de la Mare de Déu de la Cova Santa i cada any un carrer del poble s’encarrega d’organitzar esta festa, també fan romeria al monestir de la Cova Santa a Altura.

5) GASTRONOMIA.

Arròs a la Comediana i tortell que és un dolç típic.

6) TREBALL.

L’economia està basada en l’agricultura principalment en el monocultiu del taronger. Dels 21,35 Km2 de terreny eminentment muntanyós, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà amb garroferes, 485 oliveres, 26 d’atmelers. La resta són pinades, matoll i improductiu.