Als dos últims botlletins de Pissarra parlàvem de Bru i Vidal i en el present ho tornem a fer per dos motius que limiten els extrems del nostre més profund sentiment: l’alegria d’haver estat nomenat Premi de les Lletres Valencianes i la tristesa que ens ha produït la seua mort. En el botlletí de la primavera passada, ocupava la pàgina dreta de l’interior, al costat d’Enric Valor; perquè, com explicàvem, la Federació d’Escoles en Valencià dedicava les trobades a l’escriptor de les rondalles valencianes i la Coordinadora per a l’Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre ho feia específicament al nostre autor aprofitant que l’Ajuntament el proposà a la presidència de la Generalitat com a candidat al Premi d’Honor de les Lletres Valencianes.

Com diem, la Coordinadora s’adherí des del primer moment a la iniciativa municipal, peró la nostra no fou sols una adhesió sentida, fou la participació decidida i convençuda a favor d’una persona que havia treballat en el mateix sentit que ho fem nosaltres, si bé des de feia molt més de temps, de manera que amb els anys havia bastit una obra fonamental per a la dignificació de la nostra llengua i cultura. Aixó explica que publicàrem l’únic llibre de poemes per a infants que havia escrit i restava inèdit: Glorieta i que complementàrem amb Quatre nadales per als meus fills i alguns poemes més que consideràrem amb el seu consentiment que podien ser inclosos en un recull destinat a l’alumnat de Primària. El poemari fou editat per Edicions 96 amb el títol: Glorieta i altres poemes per a infants i fou presentat en la vetlada de la trobada d’Algímia. Santiago Bru iVidal estigué entre nosaltres i recordem la seua alegria quan més de cent xiquets formaren una cua immensa perquè els dedicara el llibre. Aquests fets els recensionàvem en l’últim Pissarra i perpetuàrem la signatura de llibres en una fotografia.

Estàvem convençuts que Bru i Vidal, per la seua obra i el testimoni cívic en què l’havia produïda, era un bon candidat al Premi de les Lletres Valencianes. Així ho entengueren les entitats culturas més importants del País Valencià, entre les que es trobaven les universitats, i les autoritats polítiques. De manera que el dia 9 d’Octubre de 2000, festa en què se celebra el naixement polític de l’actual poble valencià, i es lliuren tals distincions, fou nomenat Premi de les Lletres Valencianes. Bru i Vidal ha estat el primer, i fins ara l’únic morvedrí, que ha aconseguit el Premi de les Lletres Valencianes. Per això, si no haguera faltat, el present article hauria estat dedicat exclusivament a felicitar-lo públicament (la Coordinadora ho féu privadament només fer-se públic la concessió del guardó) i a celebrar l’èxit que suposa per a les lletres comarcals i valencianes. I, encara que ens invaeix la tristor i la solitud, no volem deixar de manisfestar l’alegria i la satisfacció que Bru i Vidal ens va produir, i ens ha produït (i ens produïrà), en haver aconseguit la màxima distinció literària valenciana, perquè el seu reconeixement demostra que el valencià és una llengua útil i culta. I això és l’objectiu de la Coordinadora, que el valencià siga forment de la nostra cultura, un instrument de satisfacció creadora, de complança convivencial i de treball profitós.

Un més després de sentir-nos feliços pel reconeixement literari de Bru i Vdal, l’onze de novembre, la mort provocada per un cobriment de cor se l’emportà sobtadament. El nostre amic i mestre ha tingut poc de temps per gaudir de l’èxit. Ara, si bé no podrà visitar-nos mai més als nostres centres, ni acompanyar-nos en els actes culturals i cívics, ni trobar-se al nostre costat, el seu esperit es trobarà entre nosaltres sempre, perquè ens l’ha deixat perfectament preservat en la seua obra. La seua excel.lent producció poètica i investigadora, així com el seu testimoni cívic, és el seu legat, que ja forma part del nostre patrimoni com una pedra cantonera que ens servirà per indicar-nos el camí i el fonament de la nostra tasca.