Parar-nos a pensar quines coses no van bé per al Valencià, per què no funciona com caldria, qui té obligacions inexcusables al respecte i no les compleix tant com cal, i per què passa això.

La nostra, llengua com totes, és un element viu, i com a tal necessita alimentar-se per crèixer. Li calen llibres, parlants, escriptores, lectors, mitjans de comunicació, inversions econòmiques suficients, lleis que la protegeixquen, campanyes públiques de promoció i recuperació, teatre, ciència, cinema , ensenyament…

Les desenes de milers de persones que, any rere any, acudim a les Trobades fem possible que la nostra estimada llengua visca perquè: la llegim, la parlem, l‘escrivim, usem mitjans de comunicació en Valencià, portem els nostres fills i filles a ensenyament en valencià, ensenyem en valencià, anem al teatre en valencià… però no ho tenim tot amb la normalitat que cal i moltes vegades encara ens suposa un esforç econòmic afegit.

En un procés de recuperació cultural i lingüística només caben les actituds de sumar esforços i els compromisos col·lectius d‘avançar. No implicar-se, girar la vista, despistar és suïcida.

Nosaltres, hui i en cada trobada, anem de festa per la llengua, i volem que continuen les festes i l‘alegria de viure i compartir una llengua rica, culta, útil per a tot i a tots els àmbits: l‘economia , les institucions, la justicía, la ciència, l‘ensenyament, l‘esglèsia… perquè tenim molts mil·lenis per davant.