Aquesta plana de la nostra WEB no pretén ser un curs de llengua, sinó tractar aspectes puntuals que, per regla general, no solem dominar. Quina és l'abreviació de "partida"? Es pot traduir el nom del Papa? Quan escrivim "Garcia" en valencià, l'hem d'accentuar?
Temes tractats:
NEOLOGISMES
ABREVIATURES DELS ORDINALS
EL PUNT DE LES XIFRES
ABREVIACIONS POSTALS
APOSTROFACIONS DUBTOSES
CANVIS EN L'ÚS DEL GUIONET
Totes les llengües van incorporant paruales noves al seu vocabulari, especialment de les llengües dominants, en el nostre cas del francés, de l'italià, però sobretot de l'anglés. Algunes han estat adaptades i altres tenen forma pròpia. Aquí en teniu un llistat d'algunes de la nostra llengua. En la segona columna figura la paraula original.
|
|
Per fer les abreviatures dels ordinals escriurem la xifra i, únicament, l'última lletra de l'ordinal. Aquesta ha d'anar preferentment arran del número, sense punt final i amb el mateix accent.
El punt és un recurs gràfic que facilita la lectura de xifres llargues. Com a norma cal posar el punt dels milers en aquelles xifres que es llegeixen habitualment coma quantitats senceres
Excepcionalment, però, no es posa en:
Tampoc no es posarà en:
Cal tenir en compte que els números de telèfon, els codis postal, els DNI i els comptes són llegits habitualment seguint esquemes que no es corresponen amb l'estructura d'intervals per milers
També usarem el punt per separar les hores del minuts. Així farem:
Per començar tractarem les abreviatures amb les quals podem tenir problemes quan escrivim una postal, un telegrama, una reclamació a l'ajuntament o una carta a l'amant. Hi ha algú que no tinga dubtes? Aquí teniu un llistat (reduït) de les més usuals. Consulte-lo si cal.
Anem a revisar ara, alguns aspectes de l'apostració que a quasi tots ens fan dubtar. Per exemple: hem d'apostrofar el número 11? I O.N.U.? Vegem-ne uns quants.
Sigles: Les sigles s'apostrofen quan les llegim com una paraula. Però si les llegim lletra a lletra, no. Per exemple: O.N.U ho llegim Onu, E.G.B. ho llegim Egebé. Per tant, la primera s'apostrofarà i la segona no. Així apostrofarem l'ONU, l'ECU i l'IVAM, però no ho farem en la EGB, la FM o la IBM.
Xifres:
Les xifres romanes (XX) i aràbigues (1,2,3...) les apostrofarem si també ho
fem quan van escrites amb caràcters alfabètics (un, onze). Així farem l'1
perquè faríem l'u, i l'11 perquè faríem l'onze.
Noms comercials:
Els noms comercials començats amb article, s'apostrofen, però no es contrauen:
la tercera planta d'El Corte Inglés, vinc d'El Corral del Pato, un article d'El
Punt.
"S"+consonant:
Les paraules que comencen amb "S" seguida de consonant (snack, sfumato, Sthendhal)
no s'postrofen, ni darrere de l'article ni de la preposició. Així escriurem:
el snack, el sfumato o la novel·la de Sthendal.
La Secció de Filologia de l'Institut d'Estudis Catalans amb motiu de la preparació del nou diccionari va considerar oportú de racionalitzar l'ús del guionet en les paraules compostes i de precisar-ne alguns aspectes, per tal d'evitar dubtes.
Ara farem un resum dels aspectes més significatius de la nova normativa, més clara i precisa. Si esteu interessats podem facilitar-vos còpia de l'acord de la Secció Filològica pres el 15 de març de 1.996.
S'escriuran amb guionet com fins ara:
Per tant, s'escriuran sense guionet:
