 |
MANIFEST A FAVOR DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ |
|
MANIFEST A FAVOR DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ |
El darrer 21 d’octubre, les Corts Valencianes, amb els vots favorables dels diputats i diputades de IPCV, UV i PP, van aprovar una proposició no de llei que insta el Govern valencià perquè es "prenguen les disposicions pertinents en matèria d’instrucció escolar per conéixer si alguns professors estan vulnerant deliberadament la legislació en matèria d’ensenyament i cultura valencianes".
Davant d’aquesta actuació, volem exposar públicament les consideracions següents:
- Aquesta mesura ens retrotrau a períodes de la història recent que créiem feliçment superats, per tal com qüestiona explícitament la tasca docent del professorat valencià i atempta greument contra els més elementals principis de llibertat d’expressió i de llibertat de càtedra. Drets que recull la Constitució (art. 20 Se reconocen y se protegen los derechos [...] a la libertad de cátedra) i la LODE (art. 3 Los profesores en el marco de la Constitución tienen garantizada la libertad de cátedra).
- Aquesta iniciativa atempta, igualment, contra l’esperit de consens amb què es va redactar l’Estatut valencià d’Autonomia; en el preàmbul del qual, es diu: « Aprovada la Constitució Espanyola, és, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l’autonomia valenciana [ ...] »
- Ignora, deliberadament, la sentència del Tribunal Constitucional, que a instàncies de la Universitat de València, protegeix la denominació de català, si més no, en l’àmbit acadèmic, és a dir, l’àmbit per excel·lència del professorat. Aquesta sentència, concretament, afirma: « la valenciana, lengua propia de la Comunidad Valenciana y, por ello, de su Universidad, podrá ser tambien denominada "lengua catalana" en el ámbito universitario, sin que ello contradiga el Estatuto de Autonomía ni la Ley de las Cortes mencionada al principio [ Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 23 de novembre de 1983] . [ ...] » . (Sentencia de 21 abril 1997)
- L’aprovació d’aquesta proposició, lluny de ser una actuació aïllada, se suma a altres d’igualment preocupants: el menyspreu d’intel·lectuals valencians com Joan Fuster o Enric Valor; la ingerència en la tasca de les editorials valencianes, la supressió de subvencions a les publicacions i les activitats de promoció en valencià, la distribució sectarista de la premsa en els centres educatius, etc.
- I, finalment, aquesta mesura superposa el control ideològic i els interessos de poder d’uns determinats partits a la racionalitat científica que ha de presidir la tasca docent.
Per tot això, lamentem profundament que els partits del Govern Valencià (PP i UV) no centren la seua actuació pels camins de la tolerància i la racionalitat. Fets com el que denunciem perpetuen l’anomenat conflicte lingüístic i l’enfrontament civil que se’n deriva.
En nom dels més elementals principis democràtics, en defensa de la llibertat d’expressió i de la qualitat de l’ensenyament, i tenint en compte l’article 20 de la Constitució Espanyola, exigim que es realitzen les accions polítiques oportunes perquè es deixe sense efecte l’esmentada Proposició no de Llei per anticonstitucional. És per aquest camí que la llengua i la cultura dels valencians es convertirà en un espai integrador i que les forces polítiques i socials podran demostrar el seu interés real per contribuir a la solució d’un conflicte interessat que perjudica el poble valencià i la seua imatge exterior.
