VALENCIÀ A XÀBIA
 |
 |
 |
 |
 |
| SÓN DOS DIES | BAIX LA LLUNA PLENA | SOMNIS DE LLIBERTAT |
|
És un vici anar amb tu, tornaràs a caure al mateix costat, tornaràs a tindre eixe mal de cap. No voldràs trobar-te al mateix estat, tornaràs buscant qui t'ajudarà a tornar a eixir d'eixe obscur estat. Tornes a pensar que falten DOS DIES Te'n recordaràs quan arribes a la fi.... d'aquestos dies (bis). És un vici, (bis) és un mal de cap, (bis) tornes a pensar que SÓN DOS DIES per al teu final. (bis) Tornaràs a caure al mateix costat, tornes a tastar la mateixa sang. És un vici, (bis) és un mal de cap, (bis) tornes a pensar que tot s'ha acabat, tornes a pensar que tot s'ha acabat, tornes a esperar que t'arribe el final. (bis) |
Una nit en la què manen les estreles, només tu mirant-les les faràs brillar, saps que jo mai em torne cap enrerre al vore el teu rostre al meu costat. Baix la lluna plena jo estaré... Baix la lluna plena jo et voré... Baix la lluna plena em sentiré cridat... Baix la lluna plena esperaré... Aquesta nit la claror il·lumina el teu rostre, no tingues pressa al caminar, t'adones de la lluna plena al teu costat, perquè aquesta nit mai s'acabarà... Baix la lluna plena et cridaré... Baix la lluna plena et tornaré a besar... Baix la lluna plena em sentiré tornar... d'un lloc on tu mai aplegaràs... L'amargor d'aquella nit de lluna plena a la mar, en la què tu em vas dir que ja havíem acabat, et vas llançar pel precipici cap avall, i ara la mar és la que a tu t'ha soterrat. Ja no voràs mai més el rostre de la lluna plena a la mar, al reflex de la lluna plena tu tindràs, vas tornar a dir que no al gran poder que ara té la mar, que ésla que ara a tu t'ha soterrat... Baix la lluna plena tu t'has soterrat... Baix la lluna plena tu has escapat... Baix la lluna plena et buscaré... Baix la lluna plena et trobaré... Baix la lluna plena. |
Sent una veu molt baixa, no en deixa respirar, ja et puc sentir al meu voltant. Tu mai podràs tastar, tu mai podràs provar, tot mal que mai t'han fet, tot mal que a tu mai t'han tornat... Però ara tu em creuràs, si et dic que anit vaig somiar esra un somni molt estrany, era un somni de llibertat. He aplegat al meu destí i he tornat a fallar, però me n'he adonat del meu secret que jo guardava fins el final. La meua incertesa em fa ser immortal en aquest món de plena lluita per la llibertat, en la què tots els somnis són de llibertat... Però ara entre tots farem un món semblant, estaren tots units i res ens detindrà. Faren llavors, un regal molt estimat i que ens farà somiar amb la llibertat. L'únic que em pregunte és si ens agradarà vore el final o si, pel contrari, deixarem el temps passar. |
Tornar